Crítica: Rostoll Cremat – Grec 2019

Crítica: Rostoll Cremat – Grec 2019
5 (100%) 1 vote

Valoració 8 sobre 10

En Jonaet, sa dona i set fills viuen dins d’una barraca. Una rondalla tradicional és la columna vertebral d’un text que ens parla de l’ambició, de voler més, de no conformar-se… i també ens parla d’aconseguir les coses sense massa esforç… i si suposen massa esforç, deixar-les anar…

En Joanet del Gibrell (o de la Bota, segons on s’expliqui la rondalla), puja per una favera (o una carabassera), per parlar amb Sant Pere i demanar que el Bon Jesús li concedeixi el que demana. En Joanet és un bon home sense massa criteri, que fa cas de la seva dona (la dona és l’Eva d’aquest Adam), que l’empeny a demanar més i més.

Rostoll Cremat, una obra que parla sobre l’avarícia i Mallorca

De la mateixa manera, Mallorca ha passat de compartir un espai erm, com el Gibrell on vivia en Joanet, amb un turisme desfermat que s’escampa per arreu com una taca d’oli.

En Joanet demana una barraca al Bon Jesús… i després, una casa… i un palau… i després vol ser metge. Com el Dr. Astrov. I Txhèkhov, amb el seu Oncle Vània, es fica pel mig de Mallorca, amb la seva visió de qui dia passa, any empeny. Però no n’hi ha prou, i ser metge no és tan bonic com quan es veu des de fora, així que en Joanet demana ser Batlle. Batlle com Peter Stockmann… que defèn davant de qui sigui que la situació del poble és la millor per a tothom. Mallorca necessita el turisme, com el poble necessita el balneari. Són la riquesa i el futur.

Però ser alcalde porta molts maldecaps i en Joanet demana ser Rei… i com li van dir les bruixes a Macbeth, ell també creu que és un elegit. Tanmateix, ser rei també implica una feinada… i en Joanet torna a pujar per demanar ser Bon Jesús.

L’avarícia d’en Joanet i la seva dona sembla no tenir límits. Més i més i més.

Mallorca, el marc de Rostoll Cremat 

Al seu voltant, el paisatge canvia a passos enormes. Les platges desapareixen, hi apareixen “rentacars” i bars, i lloguers de barquetes, i hotels, i apartaments. Els camps de conreu van quedant reduïts a un no res.

“Abans, a tota aquesta gent, els dèiem estrangers. Forasters també poden ser d’aquí.”

Queden algunes granges, alguns supervivents d’una manera de viure, que intenten treure profit de la situació com poden. Les gallines ponen ous. Els ous es poden vendre. Les gallines no ponen ous d’or. Potser el turisme és ara la gallina que pon ous d’or… potser sí…

“Ara tot és seu (dels estrangers), ja no mos necessiten.”

L’obra ens mostra com l’avarícia d’uns quants pot arribar a corrompre-ho tot, per la falta d’acció dels altres.

“Una illa on els homes no porten mai pressa”.

Una illa que va visitar l’Arxiduc i Georges Sand, que podrien ser els primers “turistes”… i que, ràpidament, ha passat a ser territori ocupat. Els illencs s’hi han anat adaptant. No lluitis contra el teu enemic. Uneix-t’hi. Treu-ne profit.

Una projecció al fons ens mostra els dies que passen, amb paisatges encara verges de turisme, amb platges d’aigua transparent, i camps segats…

Rostoll Cremat, una obra que mostra la situació del turisme actual

Rostoll Cremat no és una crítica a una situació de saturació del turisme. Ni tampoc a la inacció de la gent. Ni tampoc a l’avarícia dels que han aprofitat el turisme per treure’s el ventre de gana… Rostoll Cremat mostra la situació que hi ha i com s’hi ha arribat. Uns han anat a Mallorca per trobar un clima i un sol que no troben enlloc més. Uns altres han volgut aprofitar aquest desig de llum i sol. La situació podria ser una simbiosi perfecta. Però no estem parlant de plantes i algues, estem parlant de persones. La situació té massa fronts oberts…

El text de Toni Gomila , articulat al voltant de la rondalla d’en Joanet del Gibrell, fa que tot sembli una rondalla per explicar a la vora del foc. Els textos d’altres obres de teatre ens mostren que, al final, tot està lligat… ja sigui a Mallorca, Noruega, Rússia o Escòcia. Un text escrit amb molta sornegueria. Una sornegueria ancestral que surt de les generacions d’homes i dones que han viscut a l’illa.

Caterina Alorda, Catalina Florit, Toni Gomila, Joan Toni Sunyer i Francesca Vadell, dirigits per Oriol Broggi, són personatges que evolucionen des de la pagesia ancestral fins a un món que ha canviat ràpidament. Les escenes semblen vinyetes d’un còmic… i esperem amb ganes cada nova visita d’en Joan del Gibrell a Sant Pere.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *