Crítica: Rostoll Cremat arriba a la Biblioteca de Catalunya

Crítica: Rostoll Cremat arriba a la Biblioteca de Catalunya
5 (100%) 2 votes

Valoració: 8,5 sobre 10

Rostoll cremat és una producció de La Perla 29 amb text de Toni Gomila, direcció Oriol Broggi que arriba al Teatre de la Biblioteca de Catalunya. L’emblemàtica nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya ens transporta, aquesta vegada a Mallorca, una història mallorquina dita en mallorquí.

Rostoll cremat, una obra de teatre que parle de l’excés de turisme a les Balears

Rostoll cremat parla del fenòmen del turisme de les illes, però també de l’ambició i la nul·la consciència ecològica.

La destrucció de la naturalesa de l’illa, per poder acollir a la gran quantitat de turistes, perdent paisatges, però també perdent arrels i la seva idiosincràsia. La tolerància amb els visitants, l’especulació, aconseguir diners sense gaire esforç; tot ajuda al fet que l’anomenada illa de la calma, s’hagi convertit en un territori ple d’hotels i d’apartaments; i que la vida tranquil·la, els poblets petits i familiars, les platges llargues amb aigües transparents o els penya-segats deserts; hagin passat a ser un record. Que de les oliveres que adornaven el paisatge i els era una font de treball, n’hagin fet «souvenirs» en diferents formes; algunes imitant el piano de Chopin que va residir a aquelles terres.

Com a punt de connexió, Rostoll cremat ens parla d’una rondalla mallorquina on les gallines ponen els ous d’or; així es compara el creixement del turisme a les illes. Però també es poden sentir textos de Shakespeare, Ibsen o Txékhov, per reforçar la idea de cobdícia, l’afany de riquesa o el desig de poder que es troben amb «Macbeth», «L’enemic del poble» o «L’oncle Vània».

Toni Gomila, autor de Rostoll cremat

Toni Gomila va escriure aquesta obra inspirant-se amb el conte popular «En Joanet de sa Gerra». En un poblet mallorquí, hi vivia en Joanet i la seva família, una família humil que vivien dins d’una gerra. L’home humil, fent cas a la seva dona, parla amb Sant Pere per demanar que el Bon Jesús els concedeixi una barraqueta, a partir d’aquí cada dia volen més i més. De viure a una barraca vol viure en un Palau; de no tenir res, vol ser metge, rei; vol ser el mateix Bon Jesús.

Toni Gomila és també el principal protagonista de la història, ell explica i recorda com eren abans les famílies mallorquines; amb humor i ironia, però també amb poesia i enyorança. Reflexiona sobre aquest món que està canviant amb tanta rapidesa. No tan sols Mallorca, sinó en tota la societat present.

Ho explica amb un to festiu, suaument però amb fermesa, acostant-se al públic de forma figurativa i proper en les intencions, exposant el que ara ja no és l’illa que era abans, i el que es pot arribar a ser destruït a causa de la massificació del turisme, de la cobdícia i dels perills de voler sempre. Una interpretació genial, tal com ens té acostumades aquest actor. L’actor, però no està sol, l’acompanyant: Queralt Albinyana, Catalina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer; tots ells fills de «ses illes» i que no queden pas enrere en les seves interpretacions.

Rostoll cremat dirigida per Oriol Broggi

La direcció és d’Oriol Broggi i es nota la seva mà amb moltíssims detalls: la sorra, aquesta vegada esquitxada amb rostolls; la seva manera directa i pausada d’enfocar una obra; l’aprofitament de la nau fent-la adaptar a qualsevol marc i ambient, sense perdre l’encant del gòtic; els efectes sonors i audiovisuals, el romanticisme que sempre inclou… Tot, tot, fa recordar les directrius d’un dels grans directors que també regeix La Perla 29.

Rostoll cremat és una obra plena de poesia, dita en prosa; bellíssima i dura, còmica i trista, irònica i dolça, cruel i humanitària. Una proposta que cal parar l’orella, tant perquè es parla en mallorquí, com pel significat de tot el context. Una bona proposta, potser amb escenes un pel llargues, però molt recomanable.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *