Blank és una fórmula molt creativa i molt enginyosa, escrita per una presona molt sensible, Nassim Soleimanpour. No és fàcil de respondre si és en primera persona. En Jordi Casanovas ens diu que els “blanks” serien com “avui he anat a la Sala Muntaner i m’he trobat a blank”… a partir d’aquí, està prou controlat. Tothom, intèrprets i espectados participaran i han de participar en aquest espectacle. La màquina funciona si tots la fem funcionar.
En Jordi Casanovas comenta que ningú no ha dit que no al projecte, és una fórmula atractiva, sense guió previ, sense assajos. A la gent acostumada a teatre de text li agrada el punt de risc, d’improvisació. S’enfronten a un repte al que no estan avesats. Per això és atractiu, perquè els que no hi estan acostumats arrisquen i els que estan acostumats a improvisar també, perquè es troben text que dirigeis l’espectacle.
L’autor envia unes instruccions i el text als productors. Dos dies abans els intèrprets reben unes instruccions. El dia de la funció, sense assajos ni res, al moment de sortir, un regidor llegirà una petita introducció i aleshores se’ls donarà el text. La idea és genial “com puc fer una obra, dirigir-la, controlar una mica el que passi, sense sortir del país, sense ser-hi?”. Tot el text ha d’estar ben cosit i tramat perquè funcioni sempre.
El text no varia mai, és sempre el mateix. Hi ha una blanks, és una màquina de crear històries i cada dia la història serà diferent… partint del mateix text. És l’intèrpret i el públic qui creen l’espectacle.
Cada dia un actor o actriu diferents, el mateix text… un públic diferent… un resultat diferent. Podeu triar quin dia anar-hi, però cada dia serà diferent. Cada dia us sorprendrà: 20/9 Anna Sahun, 21/9 Carlos Latre, 22/9 Anna Ycobalzeta, 23/9 David Bagès, 24/9 Joan Carreras, 27/9 Rosa Boladeras, 28/9 Jordi Martínez, 29/9 Beth Rodergas, 30/9 Guillem Albà, 4/10 Dafnis Balduz, 5/10 Dolo Beltrán, 6/10 Mercè Pons, 7/10 Joel Joan, 8/10 Maria Molins, 11/10 Manel Barceló, 12/10 Alba Florejachs, 13/10 Roger Casamajor, 14/10 Aina Clotet, 15/10 Vicky Luengo.
Els intèrprets, accepten el repte i el risc de moure’s per camins que no han transitat i mostren facetes que no coneixem. El text, encara que tingui blanks, té un bon control i l’intèrpret, amb aquesta eina i una pissarra, podrà reconduir l’espectacle… sempre diferent, però sempre sota control. L’intèrpret com a guia, com a director d’orquestra, com a punt de referència…
La Sala Muntaner presenta un espectacle que són molts, que ens mostra un teatre que és tan viu que sempre és diferent. Un teatre que arrisca. Un teatre amb molt bons intèrprets. Blank és un muntatge que són molts.
“Us convidem a participar i a ser dramaturgs per un dia…” Jordi Casanovas dixit.
