El teatre català dóna el seu tret de sortida amb la gala Catalunya aixeca el teló. Un tret en fals, perquè la majoria de teatres ja han presentat llurs temporades i les entrades ja estan a la venda. Molts teatres ja han començat a estrenar espectacles.
La gala comença puntual… però només començar, ja pensem que no anem bé. Surten dos regidors molt joves que, mig en broma mig seriosament, ens donen algunes instruccions. La millor és quan ens diuen que :
«Per això, és molt important que feu veure que ens ho estem passant molt bé.»
Tan poca confiança tenen en el guió de la gala que ja ens demanen que dissimulem, i la gala encara no ha començat?
Continuem. La gala comença. Enguany la presenta una nena perquè…
«Qui seria capaç de criticar a una nena?»
L’escena de la selecció de la persona encarregada de presentar la gala és un calc absolut d’una escena de la pel·lícula «Silent Movie» de Mel Brooks, amb trucada a un mim inclosa… aquest cop, però, no trucaven a en Marcel Marceau.
El vídeo el projecten en una pantalla situada tan amunt, que la gent de les llotges no l’ha pogut veure. De debò no han pensat en posar-lo en un lloc amb més visibilitat? Dacord, una errada la té qualsevol.
Catalunya Aixeca el Teló, una gala presentada por Nonna Cardoner
Continuem. Surt la presentadora. La Nonna Cardoner que canta una cançoneta, acompanyada d’una gravació musical que podria ser ben bé la d’un grup d’aquells que alegren els balls de festa major: una bateria, una guitarra i un teclat que fa de tot. No hi deuria haver pressupost per a una orquestra.
Continuem. La Nonna Cardoner puja a escena i comença la seva presentació. I només obrir la boca ja deixa anar «buenu» i «vale». Jo que em pensava que érem al Liceu, a una gala de teatre, i potser estàvem en un ambient més col·loquial d’anar per casa. Els guionistes, en una gala, haurien de tenir més cura de la llengua. No es poden acceptar «buenu», «vale», «lo»… o l’omnipresent «marxem» en lloc de dir «anem-nos-en» o la forma acceptada més col·loquial, «anem-se’n». Perquè allà ningú no va desfilar marcant el pas, tot i que es va dir sovint «marxem».
Els nens, els altres protagonistes de la gala de Catalunya Aixeca el Teló
Continuem. Quan el teló s’obre, apareixen dues graderies plenes de nens que, de vegades, interactuen amb la Nonna… però ningú no he pensat en donar-los micros a cadascú i allò que hauria de semblar natural es veu forçat perquè per a cada intervenció espontània cal esperar a què arribi el micròfon.
Continuem. Un escenari tan gran com el del Liceu… i l’escenografia no va canviar en cap moment. Una pinyata i una palmera mòbil no són un canvi d’escenografia destacable.
Els premis Catalunya d’enguany
En mig de la gala de Catalunya Aixeca el Teló es van donar tres premis Catalunya: al Tricicle, a la Sala Becket i a La Calòrica. Tres premiats que, seguint la tònica del guió de la gala, no van aprofitar que tenien al seu davant el Ministre en funcions de Cultura, la Consellera de Cultura i l’Alcaldessa de Barcelona, a més d’altres autoritats, per reclamar allò que s’ha de reclamar: IVA més baix per a la cultura, pressupostos més amplis, subvencions…
Perquè el guió de la gala va ser tou, els acudits fàcils i fets de manera que semblava que es demanés perdó contínuament per si algú se sentia ofès.
El Ministre de Cultura (en funcions o no), la Consellera de Cultura i l’Alcaldessa de Barcelona, i les altres autoritats, són responsables de la situació de la cultura, del teatre, a casa nostra. Algú pot pensar que una gala no és el moment…. però jo penso que sí, que era el moment de reclamar-los directament, en públic, davant de tothom, el que és just.
En un vídeo, molts nens van demanar que el teatre per a nens tingués menys paper pinotxo i fos més semblant al teatre per a adults… Va ser la reclamació més insultat de la gala… i justament no anava dirigida ni al Ministre, ni a la Consellera, ni a l’Alcadessa, ni a les altres autoritats.
Una gala poc brillant
En resum, la gala de Catalunya Aixeca el Teló va semblar un festival de final de curs d’una escola, on els nens fan una mica d’espectacle i alguns pares i avis hi col·laboren. Un final amb molta improvisació i molt bona voluntat per part de l’AMPA… però en aquest cas, la Gala Catalunya Aixeca el Teló no la munta cap AMPA, és una gala feta per professionals… alguna cosa ha de canviar per donar a la Gala i al teatre la brillantor que es mereixen.
Sort que sabem que la Gala és una cosa, i el teatre (que no va aparèixer per enlloc) una altra, de molt diferent. Fet i fet, els dos regidors ja tenien raó quan ens han demanat que féssim veure que ens ho passàvem bé… ells ja havien llegit el guió i sabien què és el que ens esperava.
Una nena diu «buenu» i «vale» al Liceu. Quina vergonya. Catalunya s’enfonsa.