Nota: 8 sobre 10
Quan algú diu “L’Avar”, ens surt acabar el sintagma nominal afegint “de Molière”. «L’Avar» de Molière, van un darrere l’altra i aquesta vegada qui tenim darrere el protagonista d’aquesta emblemàtica obra no és altre que Joan Pera; és ell qui dóna personalitat i color, molt de color a una comèdia amb un personatge principal realment antipàtic i repulsiu… que Pera no ens acaba de deixar d’odiar del tot, probablement perquè el sabem i l’escoltem a ell amagat en un vestit de garrepa i un posat exageradament miserable.
Joan Pera es converteix en L’Avar de Molière de manera impecable
Es tracta d’una obra escrita fa més de 300 anys que, com tantíssimes d’altres, si deixem a part els costums de l’època -com el fet que un pare pugui tenir el poder de decidir sobre les noces dels seus fills- es pot entendre en tot el seu conjunt i es podrien trobar paral·lelismes tant en la realitat com en la ficció actual. Fou una obra original, que es reia dels costums privats, de les de cada casa, com se’n fan moltes avui en dia.
La resta d’actors no tenen cap desperdici, una escena global de categoria, amb professionals i cares molt conegudes i molt agraïdes per part del públic. S’agraeix el fet de poder gaudir d’una peça tan antiga que no cal sotmetre a cap adaptació moderna ni avantguardista per tal que encanti a l’espectador, avui en dia potser tenim la tendència de voler transformar-ho tot i, de vegades, no cal.
Hem tingut el plaer de viure una de les úniques dues funcions que s’han representat al Teatre Auditori de Sant Cugat aquest passat dissabte 8 d’octubre i la nota que li posem és un 8/10.
