[usr 4,5 img=»03.png»]
Al Maldà hi podem veure Divina de la mort, un cabaret que és un còctel molt variat, que barreja teatre, moda, influencers, apps de trobar parella, la lluita per tenir un cos perfecte o per acceptar el que ja tenim… La companyia Fac-òF, dirigida per Juanjo Cuesta, ens parla del cos, dels cossos, de com ens veiem, de com ens veuen, de com creiem que ens veuen, de com ens haurien de veure, de com creiem que ens hauríem de veure… i també de com reaccionem davant de la mirada dels altres i de la nostra mirada cap al nostre cos.
Divina de la mort, un cabaret a El Maldà que parla sobre l’acceptació del cos
No s’estan de res. En aquest espectacle hi surt tot: des de les desfilades de moda, amb els seus dissenys impossibles i models inabastables, a consells d’influencers que poden dir qualsevol bestiesa als seus seguidors sense cap responsabilitat, a joguines adaptades a un món on la igualtat ja és un fet, o gairebé…
L’espectacle té moments fantàstics: la desfilada de modes (cal felicitar al dissenyador de vestuari, Aleix Garcia, es mereix un premi), i els monòlegs de dos joves (ell i ella) explicant que busquen en una parella… l’intercanvi del discurs és catàrtic.
Els cinc integrants de la companyia Fac-òF Marc Arias, Julia Calzada, Joana Castellano, Gisela Guitart i Paula Segura canten i ballen, tenen moments dramàtics i moments còmics… però en tot moment deixen entreveure una sornegueria que ho impregna tot: ens parlen de la cosificació de les persones, del judici als nostres cossos (nostre i dels altres), de la pressió estètica que ens imposem i ens imposen, de la nostra mirada i la dels altres… i aquesta sornegueria fa que allò que ens presenten encara sigui més punyent. Ens diuen que tot això hauria d’estar superat, i encara hi estem ben encallats.
Divina de la mort és un espectacle del Maldà que cal anar a veure per agafar perspectiva, espolsar-nos prejudicis i aprendre a mirar-nos i mirar als altres amb més afecte i menys judici.
- El millor de l’obra: la interpretació de Marc Arias, Julia Calzada, Joana Castellano, Gisela Guitart i Paula Segura
- El pitjor de l’obra: es toquen massa temes i això fa que es dilueixi el missatge.
- El millor extra de l’obra: l’actuació de The Feliuettes, una actuació sorpresa que ens va agradar moltíssim.
