Una de les obres mestres de la literatura italiana contemporània puja a l’escenari de la mà de la cia. Retret Teatre. «Oceano Mare«, escrita per Alessandro Baricco ens endinsa en una història humana, profunda i propera en la que el mar és el nexe d’unió dels nostres personatges. Ivan Padilla, el director i un dels autors de «Oceà» ha contestat a les preguntes de espectáculosBCN perquè coneguem, més a fons, la seva adaptació a l’escena teatral.
Els actors d'»Oceà»
1. Retret Teatre està formada per professionals llicenciats a l’ Institut del Teatre. Quins van ser els motius de la vostra unió com a companyia teatral?
Retret Teatre es va fundar per Lara Díez, Bàrbara Roig, Francesca adell i jo, Ivan Padilla. Nosaltres erem companys de promoció a l’Institut, vam estudiar junts quatre anys. I durant aquest temps, tant artísticament com personal, les afinitats es van anar perfilant. Vam presentar junts un treball de final de carrera el 2009, una adaptació de Roberto Zucco feta per Joan Fullana, i a partir de llavors, malgrat cadascú té projectes propis, hem volgut continuar col·laborant i treballant junts a través de Retret. En aquest cas, la companyia s’ha ampliat per a poder cobrir el repartiment amb actors amb els quals havíem coincidit en altres projectes, com són Dani Ledesma, Marina Mulet, Ramon Bonvehí i Cels Campos.
2. Des de Retret Teatre heu adaptat obres d’autors catalans com Miquel Llor o Mercè Rodoreda. Per què ara un autor italià com és Alessandro Baricco?
Retret Teatre, en els últims anys, ha apostat per acostar autors catalans clàssics als estudiants adolescents, a través dels noms de les lectures obligatòries a la selectivitat. Per tant, els autors, cadascun amb el seu valor, han vingut donats. L’elecció de Baricco, en canvi, és una elecció de gust personal. És un dels meus autors de referència, la seva manera d’escriure, el seu imaginari, són molt interessants i suggeridors per a mi. I és un món poètic que pensava que necessita traspassar més les pàgines i arribar a l’escenari, de la mateixa manera que ho van fer històries com les de Seda o Novecento. L’autor crea un món poètic amb el qual tota la companyia connectem d’una manera o altra.
3. Des del 2008, quan us vau fundar com a companyia, us centràveu en oferir espectacles teatrals, sobretot, en terreny educatiu. Ara, però, canvieu de públic i us dirigiu als adults. Això significa un canvi de rumb en la vostra tasca?
No és ben bé un canvi de rumb, sinó de diversificar el projecte de Retret, d’enriquir-lo. A nosaltres, la vessant educativa o d’acostar el teatre als adolescents ens motiva i ens agrada molt arribar a les aules i convertir-les en un espai teatral que atrapi als joves. Ara bé, nosaltres fem teatre i el teatre és molt més ampli que això. Necessitem explorar altres vies, altres camins. Cap de nosaltres ha deixat de fer teatre adult en aquests anys, a través d’altres companyies o muntatges, o fins i tot, en altres terrenys com la televisió o el cinema; de fet, gran part del repartiment d’Oceà està format per membres de la companyia La Pell, que el passat setembre vam presentar “Llàstima que sigui una puta” al Teatre Akadèmia, i altres vam coincidir en “K.L. Reich: Home vs. Camp”, un muntatge sobre camps d’extermini que es podrà veure a l’octubre al Centre Cultural el Born. Senzillament, ara, hi hagut l’oportunitat a través d’aquest muntatge de recuperar el teatre per a adults dins del mateix Retret.
4. Quins han estat els motius d’escollir l’obra de “Oceano Mare”?
Oceano Mare és una novel·la que vaig llegir a finals dels anys 90 i em va captivar, com totes les peces de Baricco. Des de llavors, la novel·la va estar sempre present com un potencial projecte teatral. Durant els anys a l’Institut vaig treballar en l’adaptació i, al seu voltant, es va començar a gestar un veritable projecte teatral. Amb motiu de la darrera beca Desperta de la Nau Ivanow, el vam reactivar i, des de llavors, s’ha anat fent finalment real. És a dir, és una obra llargament gestada que, bàsicament, correspon a una voluntat de portar a l’escenari uns personatges i un llenguatge peculiars, altament teatrals, i de compartir la passió per les paraules de Baricco i, també, per la força i el poder del mar.
5. L’obra que representareu al Versus Teatre, és un text poètic, sensible i molt humà, aspectes que, en ocasions, són difícils d’adaptar a l’escena teatral. Sou fidels a l’obra o el que presenteu és una versió pròpia?
L’adaptació, és clar, es pren llicències, ja que és impossible ser totalment fidels a la novel·la, on hi ha molts espais diferents, molts canvis de temps, molts personatges. Som fidels a l’esperit de l’obra, a l’essència i al viatge personal que fan els personatges. He adaptat la novel·la respectant les paraules de Baricco, intentant traduir-les amb la màxima fidelitat, perquè els personatges puguin realment expressar la música verbal creada per Baricco a la novel·la. Com tota adaptació, és una versió pròpia de la història, amb petits canvis, amb concentració de fets i espais, és clar, però bevent de l’essència de la creació original, ja que és la història que realment volem explicar. L’essència que desprèn la novel·la sobre Ann, Thomas, Bartleboom, Eseisewin, Plasson i Savigny, hi és. La història que expliquem d’ells és la que va crear Baricco i intentem traslladar a l’escenari la poètica, els tempos i els silencis, els ambients que nosaltres respirem al llegir Baricco, sempre passat per la nostra sensibilitat i el nostre imaginari, d’actors i de director, inevitablement.
6. “Oceano Mare” és una obra on l’acció passa a llocs molt diversos: un vaixell, la platja, diferents habitacions d’un hotel… Com heu construït l’escenografia de l’obra?
L’escenografia de l’obra respon a la poètica de la novel·la. L’escenografia es crea a partir de l’espai de Xesca Salvà, però també de la il·luminació de Ruben Taltavull i Toni Luque i de l’espai sonor de Cels Campos. Hem construït una fonda Almayer simbòlica, no realista, a través de peces de fusta col·locades en diversos nivells, cambres de la fonda càlides i amb un piano incorporat, i la resta de l’espai buit és l’espai de la platja, de la sorra, on el públic esdevé part del muntatge com el mar imaginari. En consonància amb una novel·la tan poètica i simbòlica, hem elaborat un espai escènic suggerent i simbòlic, no realista, on la il·luminació, la música i el so, i la interacció entre personatges i públic ens trasllada davant del mar.
7. En una frase: Com descriuríeu “Oceà”?
Oceà és una obra de teatre sobre uns éssers solitaris que comparteixen les seves pors i angoixes en un lloc on el temps s’ha aturat i envoltats de la immensitat del mar.
8. I, per acabar, per què creieu que la gent ha d’anar a veure-us al Versus Teatre?
S’ha de venir al Versus perquè expliquem una història humana, la història d’uns personatges peculiars però que podrien ser qualsevol de nosaltres, amb unes pors i unes angoixes amb les quals tothom pot connectar. I, sobretot, expliquem com a través de compartir aquestes pors i angoixes amb l’altre, amb els iguals, aquests personatges poden tirar endavant, acceptar les seves rareses o la seva situació i, fins i tot, superarles. És una hora de poètica, d’un espai suggerent, d’un viatge imaginari cap a la riba del mar, d’una música emocionant de piano, creada expressament i tocada en directe, d’unes paraules commovedores i d’uns personatges molt humans i inoblidables. Tant si es coneix com no la novel·la de Baricco, el públic ha de descobrir l’Oceà teatral.
En espectáculosBCN hemos asistido a la representación de la obra, lee aquí la crítica de Oceà.
