Entrevista feta per Janna Ayesa
Anna Alborch és l’actriu que interpreta el personatge de la periodista Paola Pisani, en aquesta versió del musical Merda d’Artista (musical inspirat en la vida i l’obra del pintor italià Piero Manzoni nascut a Milà el1933, amb un estil d’art conceptual irònic durant l’època del pintor Yves Klein que en aquell moment tenia un gran prestigi i Manzoni el considerava un gran rival) que aquests nadals s’està representant al teatre BARTS de Barcelona.
Va néixer a València i es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat de Teatre Musical on va crear, juntament amb altres companys, la seva pròpia companyia: Egos Teatre.
1- De la teva formació a l’Institut del Teatre, què és el que més destacaries?
Ostres! (riu) doncs, en general, que van ser 4 anys que no paraves de formar-te. Estàs fent classe constantment, estàs assajant els diferents tallers, estàs en contacte amb la gent d’escenografia, de direcció, fas pràctiques de direcció…i estàs pensant constantment com ho farem, què farem… és a dir que estàs tot el dia treballant, perquè estàvem matí i tarda fent classe, i si no fent treballs amb els companys, estudiant i repassant per les següents classes. Això per una banda.
I per l’altra, que d’aquí ha sorgit la manera amb la qual he viscut fins ara, ja que a l’institut és on vaig conèixer als companys amb els quals vam formar la nostra pròpia companyia: Egos Teatre. Allà també vaig conèixer el Joan Maria Segura, que estudiava direcció i que va afegir-se com a director a Egos Teatre. Això penso que és el més important; si avui sóc aquí és per tota la feina que hem fet amb Egos Teatre.
Anna Alborch amb Janna Ayesa
2- Com va ser el procés de selecció per poder formar part en aquest musical?
El procés? Molt fàcil, em van trucar! (riures). Doncs mira, sense esperar-m’ho em va trucar el Joan Miquel Pérez, que és el compositor i pianista de l’espectacle juntament amb el Ferran González, i em va dir que tenien previst fer una mini temporada de nadal al BARTS i que necessitaven una substituta pel paper de la periodista i que si em venia de gust fer-ho. Llavors, gairebé al mateix moment en què m’ho va dir, li vaig dir que sí. Em va passar el text, vaig veure el video i vam començar a assajar.
És a dir que va ser tot molt ràpid, oi?
Sí, bé, va coincidir que per nadal no tenia res i que era a Barcelona, i clar tenint el temps, bé encara que no l’hagués tingut hagués fet un foradet ja que és un espectacle que jo ja havia vist al Festival GREC de Barcelona, al Teatre Poliorama i que em va agradar molt.
La veritat és que amb Kaktus, la companyia d’aquest espectacle, ja ens coneixíem d’abans, ja que hem coincidit altres vegades amb la nostra companyia, Egos… i tenia la il•lusió de fer algun dia alguna cosa amb ells. És per això que estic molt contenta que pensessin amb mi.
3- És difícil incorporar-se en una obra que ja s’ha estrenat i que el paper que interpretes l’ha fet abans una altra actriu? Com has treballat o abordat el teu personatge?
Bé, en això la veritat és que ha estat fàcil, entre cometes, perquè d’entrada aquesta versió que es fa ara està canviada de la que es va veure al GREC. És una versió retallada ja que s’han fet alguns canvis de guió i tal… i a banda de la meva incorporació substituint a Nanina Rosebud, també hi ha hagut la del Jordi Coll en el paper de Enrico Castelani substituint el Frank Capdet.
Vull dir que consistia en tornar a assajar tot una mica per què l’espectacle canviava i no era només canviar una fitxa i tornar-la a posar. Pels altres actors també hi havien coses noves que s’havien canviat, per tant hi havien petits canvis que s’havien d’assajar. Hem estat en un mini procés, ràpid, per tornar a ajustar-ho tot, tan l’obra en si com el fet de fer-ho en un teatre nou.
Pel que fa al meu personatge, amb l’Alicia Serrat, la directora de l’obra, vam treballar amb tot el que ella havia proposat a l’altra actriu i a partir d’aquí, doncs vaig veure el vídeo moltes vegades, vaig anar apuntant diferents notes que després potser descartava…i sobretot em van servir per anar-ho fent meu, perquè al final sigui una interpretació que surti de tu. Evidentment hi ha coses, quan fas una substitució que s’han de respectar, perquè hi han aspectes que estan marcats de tal manera que tot funcioni i per suposat has d’intentar molestar al mínim als companys. Però també hi ha situacions que et permeten la llibertat de fer-ho a la teva manera. Per tant és així com ho he anat treballant per anar fent-ho meu.
4- Quina és la diferència que sents quan actues amb la teva pròpia companyia i quan ho fas fora?
Bé, la diferència d’actuar, penso que no n’hi ha. Potser la diferència és més quan tu has estat “parint” un espectacle o assajant des del principi que quan la cosa ja està feta. Trobo que hi ha diferències i aspectes molt similars amb el treball que faig amb els Egos, ja que amb Kaktus, també treballen des de zero i encara que el procés és diferent, ja que som persones diferents, hi ha punts en comú.
Més que res, potser l’estil és diferent. Per exemple, justament l’últim espectacle que hem fet amb els EGOS és “L’esquella de la Torratxa” que és un text en català antic, en vers, un espectacle clàssic a més jo feia un personatge d’una dona gran… i “Merda d’Artista” és un espectacle més modern on el personatge que interpreto és una noia molt nerviosa, jove…bé en definitiva són molt estils molt diferents.
5- Com definiries el teu personatge?
Ai! a mi em cau molt bé aquesta noia… (riures). Bé jo penso que és una noia que té unes mancances importants perquè d’art en sap molt poc, jo diria que gens, però ella fa veure que en sap. I clar el que no té en compte és que quan es trobi amb el protagonista, el pintor Piero Manzoni, el seu cor farà bum bum. Llavors ja no sap si és més una qüestió amorosa o és per feina que és allà. Està entre una cosa i l’altra, barreja, confón…bé potser a la vida també passen aquestes coses, oi?
A més també hi ha un altre aspecte a destacar que és que entre els artistes moltes vegades passa, com a l’obra, que tenen al voltant un cert grup de gent, el representant, l’amic, la nòvia…i de cop i volta entra un altre personatge de fora que no forma part del grup, però que poc a poc es va introduint i va agafant confiança amb la resta del grup…
També penso que el meu personatge fa un paper d’observadora… a més des del primer moment veiem que és una noia una mica rareta, ja que tan sols aparèixer a escena ja anem descobrint les coses tan estranyes que li passen.
6- Com a actriu, has descobert alguna cosa que no t’esperaves interpretant aquest personatge?
És curiós perquè per una banda la manera de fer en aquesta funció es basa molt en la quarta paret, (l’obra passa només a l’escenari sense dirigir-se al públic) i és un tipus de teatre que potser no havia fet tant ja que amb els Egos fem un tipus d’actuació més externa, més cap al públic, i aquí és un treball més entre actors i més de tu a tu. I això sí que és veritat que em va sorprendre perquè t’acostumes a tirar per un camí i de cop i volta sorgeixen altres, però és xulo perquè penso que com a actor és interessant que sempre tinguis alguna cosa nova per treballar i per descobrir.
També a nivell de la música, sempre estic acostumada a cantar notes més agudes i en aquesta obra és un registre més greu, més parlat. Però això es una de les coses que també m’agraden, perquè tothom em coneix més cantant amb una altra veu i aquí em senten totalment diferent. La veritat és que és una partitura molt agraïda perquè és parlar i cantar i no es nota gaire la diferència entre les dues coses. Això també m’ha permès poder treballar per exemple les segones veus que també són molt maques enlloc de fer només la melodia.
7-T’agradaria afegir alguna cosa més ?
Que tothom vingui a a veure el musical Merda d’artista que val molt la pena i que estem fins l’11 de gener.
