- 1. Per què fer un espectacle sobre Gershwin?
Perquè ens agrada, bàsicament. El que més ens agrada a l’hora de crear un espectacle és pensar en què ens ve de gust fer a nivell musical i Gershwin era un compositor que ens venia molt de gust explorar i aquest va ser el motiu.
Nosaltres sempre ens movem així, pel que ens fa vibrar.
Que Gershwin tant per l’estil, pel tipus de música i per les lletres que explica és molt fàcil trobar-li la gràcia per expressar el que ell vol dir.
La gràcia en realitat és que a Gershwin se’l coneix més per els seus èxits cançons estándars de jazz però de fet ell reinvindicava molt el teatre musical i escribia per teatre musical. Molts de les peces que fem formen part d’obres de teatre musical i això ens ajuda molt a nosaltres a muntar l’espectacle i explicar tots els sentiments d’una manera que no és gens plana.
- 2. Si haguéssiu d’escolliur una cançó de les que feu al espectacle I got Gershwin a Espectapes, quina escolliríeu?
Seré molt clara i és perque per mi va ser un repte fer el «Do it again», el meu solo. Va ser un repte… Recordo als assajos que em posava nerviosa. Però després quan la fas i veus la reacció del públic t’ho passes pipa.
Jo crec que em quedaria amb «I got rythm» perquè em sembla increíble però «The man I loved» déu ni do també…
A mi, com a cançó divertida i de gantxo m’agrada molt la de «I’ve got potato» perquè era com el «hit» que jo coneixia de G.
- Sabeu que aquesta cançó va sortir a un episodi dels Simpsons?
Sí.. (riures) És curiós perquè hi ha molta gent que no sap qui és Gershwin però llavors vénen i senten les cançons i els hi sonen totes.
Gershwin segueix viu, les seves cançons, és super universal.
Creiem que és important també reivindicar el treball d’un compositor que la gent coneix però que no reconeix el seu nom.
De fet són dos germans Gershwin les lletres són igual de potents que la música i que aquest tàndem de germans funcionava d’una manera brutal. Per això també hem mantigut les lletres en anglès perquè voliem mantenir la poesia de les lletres.
- 3. Què és el que més us ha costat preparar de l’espectacle?
El nostre director musical, Xavier Torres, va fer virgueries a nivell harmònic amb «Summertime» per trencar amb la tradició d’aquesta cançó i és el que més ens va costar.
De fet és la cançó que sempre assajem abans de sortir a escena.
- 4. Com descriuríeu l’espectacle en una frase?
A mi em van dir una cosa que m’agrada molt i que és que el nostre espectacle és com si fossin cançons en blanc i negre.
