La Fundació Joan Brossa homenatja Joan Casas amb un cicle dedicat a la seva traducció

Nuestra opinión

cicle la veu de joan casas

El passat desembre assistíem a l’obertura del Centre de les Arts Lliures, projecte de la Fundació Joan Brossa que ofereix una allau de propostes multidisciplinàries que inclouen des d’espectacles escènics fins a instal·lacions artístiques, entre d’altres. Aquest 23 de febrer, el Centre de les Arts Lliures inaugura el seu primer cicle d’espectacles en viu, creat en honor a la figura de Joan Casas com a traductor teatral: La veu de Joan Casas.

Neix el cicle La veu de Joan Casas al Centre de les Arts Lliures

La feina del traductor ha estat històricament una professió poc vistosa, passant desapercebuda rere la figura creadora de l’autor. Si bé hem vist recentment un interès creixent en les veus traductores de novel·la o poesia, el teatre, amb la presència afegida de tants altres professionals encarregats de donar vida a les obres, deixa sovint el traductor a l’ombra de la multitud.

La Fundació Joan Brossa reivindica ara la feina d’aquests professionals de la traducció en l’àmbit del teatre a través d’una de les seves figures més influents i rellevants: la del traductor, dramaturg, assagista, poeta, i crític Joan Casas. El cicle La veu de Joan Casas dona visibilitat a aquesta figura clau en l’ecosistema artístic, teatral i literari català, i ho fa a través de quatre espectacles teatrals traduïts pel mateix Casas, i d’una presentació editorial de la seva obra.

Així, La veu de Joan Casas posa al centre la feina que fa la traducció en l’apropament a autors i poètiques altrament poc conegudes o difícils d’accedir, i fa sentir la veu d’un Casas que tradueix, sense perdre la seva personalitat característica.

Cicle La veu de Joan Casas: la programació

El cicle La veu de Joan Casas es desenvoluparà entre el 23 de febrer i el 15 de març, i inclourà els següents quatre espectacles, amb traducció de Joan Casas:

  • FEDRA: oratori profà per a una actriu i dues cantants líriques, de Iannis Ritsos (23 febrer – 13 març). La Cia. MESÈMES & Compagnie du Sarment presenten aquest mite clàssic grec, portant a l’escena una Fedra que beu de totes les Fedres passades, però que es presenta com a heroïna rellevant també actualment, seguint el seu destí inevitable cap a la tragèdia al so de música electrònica i d’un cor format per dues cantants líriques.
  • Dolça Sodoma meva, de Laurent Gaudé (27 de febrer – 6 de març): La Cia. La Trup porta a l’escenari el tema bíblic de la destrucció de Sodoma centrant l’atenció en la figura femenina, trencant els esquemes de com s’ha representat tradicionalment en la història.
  • Persèfone, de Iannis Ritsos (1 de març): Gerard Bidegain dirigeix aquest espectacle interpretat per Laia Gotsens i Emma Duran. Persèfone torna a casa com cada any, aquest cop amb la seva millor amiga, i disposada a parlar sobre el que ha mantingut secret durant anys.
  • El nino: allà on és més fàcil veure-s’hi, de Irene Petra Zani (3 i 4 de març). Enka Alonso, sota la direcció de Loredana Volpe, manté una conversa davant del mar amb la seva parella: un nino inflable de sex-shop. Temes com l’anorèxia i l’abús sexual patit durant la infància s’aniran desgranant al llarg d’aquesta obra, guanyadora del Premi Born de Residència Teatral 2020 del Cercle Artístic de Ciutadella.

Més enllà d’aquests quatre espectacles, el cicle La veu de Joan Casas inclourà també una presentació del teatre reunit de Joan Casas, de part d’Arola Editors, el dimarts 15 de març.


Erola Puigsech

Llicenciada en Llengües i literatures Modernes (francès i alemany), he viscut i estudiat per tot Europa des d’Oxford fins a Múnic, Montpeller o Berlín, però Barcelona segueix robant-me el cor cada vegada. M’apassiona tot el que sigui la cultura i les arts, tant literatura com música, teatre o arts plàstiques.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *