Nota: 7 sobre 10
Sucedáneas, a Eòlia, és una història plena de comicitat que, de fet, ens explica una història de terror. En tots els sentits.
¡Y nosotras somos las mejores!
No nos hagamos ilusiones… solo porque somos bajitas y no tenemos una belleza tradicional…
Sucedáneas, una obra que parla sobre miralls i reflexos
Un grup de noies va passant pel lavabo de la universitat. És el dia de la graduació. Cadascuna és ben diferent… són gairebé com estereotips i ens mostren un ventall força ampli del que trobem al nostre entorn. La noia que se sap bonica, la que és insegura, la que amaga que és lesbiana, la que no vol pensar en el demà i viu al dia… totes elles van passant pel lavabo i parlant amb el mirall.
I el reflex del mirall acaba parlant amb elles… el que sembla una conversa interior, com parlar amb un mateix, es converteix en una conversa entre dos sers diferenciats. És més, el reflex de cada noia té idees pròpies, desitjos, ambicions. I cada reflex veu com la persona viva no els compleix.
Els reflexos estan convençuts de què les noies de l’altre costat estan perdent el temps. Cal fer alguna cosa. I ho fan.
Un bon text i una bona direcció
Un text i la direcció molt hàbils, són de Marc Crehuet, que arranca amb molta lentitud… va agafant ritme a mesura que avança i crea un “suspense” que va creixent.
Les situacions són inversemblants, però tenen tot l’aire de ser absolutament normals i rutinàries. Qui no ha parlat amb el seu reflex al mirall?… Potser que el reflex ens respongui, no és tan normal… però, per què no?
L’escenari, fet de forma esquemàtica, està molt ben dissenyat i construït. Permet veure el davant i el darrere del mirall, però deixant molt clars els límits de cada espai.
Interpretacions correctes però irregulars
Les interpretacions de Ainoa Santiago, Sela Conde, Clàudia de Luna , Clàudia Fernández, Alexandra Flores, Paola Corleone, Sandra Miret, Meri Anglés, Tama Martínez i Júlia Tricas, son correctes, una mica irregulars en alguns moments, però s’intueix que hi havia nervis i que cal enfrontar-se més al públic. Tot i això, totes van complir molt bé amb el seu personatge.
El disseny de vestuari i caracterització ajuda molt a situar cada personatge i definir-lo. Els jocs de llums creen l’ambient adequat per un muntatge on la realitat i la ficció es barregen amb total normalitat.
Sucedáneas, a l’Eòlia és un muntatge molt intrigant, i també divertit, que ens farà replantejar deixar miralls penjats a casa.
Detrás de la Puerta el mundo me espera a mi… el mundo te espera a ti.
