Valoració: 10 sobre 10
“¿Cuál es la diferencia entre los títeres y los seres humanos? Esta és la resposta: la respiración.”
A partir d’aquesta premissa, ZERO EN CONDUCTA, ens presenta un viatge entre real i oníric d’un titella que vol ser humà. Com un Pinotxo del segle XXI. En Nolan vol saber si les cordes que el lliguen als titellaires són el seu cordó umbilical. Què passaria si el tallés?
“Un titella és un ésser quàntic: és viu i mort a la vegada.”
Zero en conducta presenta un espectacle amb 5 titellaires
Els cinc titellaries són molt més que titellaires. En Nolan es mou (o el fan moure) de manera magistral i és més damunt l’escenari. En mans dels titellaries, en Nolan té vida… respira!
Però, a més, els cinc titellaries no es dediquen només a moure en Nolan i donar-li la vida… els seus moviments serveixen perquè en Nolan respiri… i també creen una coreografia infinita que no s’atura. Una coreografia fluïda, sense síncopes, sense trencaments… com una respiració pausada.
L’espectacle combina la titella amb balls i mim de Zero en Conducta. I tant el titella com els ballarins – titellaires, són hipnòtics. Cada pas, cada gest, s’encadena amb suavitat, de forma molt fluïda… i, sobre tot, amb moltíssima elegància.
Un espectacle preciós que ens roba el cor
Com un Blade Runner de fusta, en Nolan, també somia. Ell no somia amb xais elèctrics. Ell somia amb un Nolan lliure, que es mou sense necessitat de fils, que vola, que gira, que balla… I, malgrat que els titellaires són en escena, es fan invisibles i no podem treure els ulls d’aquell Nolan en petit que fa realitat els somnis del Nolan que dorm en un racó de l’escenari. I si mirem en Nolan que dorm en un racó de l’escenari quasi el podem veure respirar…
Zero en conducta ha creat un espectacle que ens roba el cor, que ens fa enamorar d’en Nolan, que ens fa empatitzar amb ell, i amb tots els ballarins-titellaires. Un espectacle que és ple de vida on tots acabem respirant al mateix ritme perquè Zero en Conducta aconsegueix crear un clima d’empatia total entre el que passa en escena i la platea.
El final de l’espectacle és sorprenent. És encara més sorprenent que tot el que han deixat enrere. I no us l’explicarem per no esguerrar-lo… i perquè esperem que aprofiteu l’ocasió d’anar a veure LA MECÀNICA DEL ALMA, de la companyia ZERO EN CONDUCTA, tan bon punt tornin a pujar als escenaris. Perquè aquesta companyia fa possible el que sembla impossible.
