Crítica: Assaig sobre la lucidesa – És la veritat o faran que ho sigui?

Crítica: Assaig sobre la lucidesa – És la veritat o faran que ho sigui?
5 (100%) 2 votes

Valoració: 10 sobre 10

Assaig sobre la lucidesa, al teatre Akademia, és una d’aquelles obres que no necessita que ningú li escrigui cap crítica, cap comentari, cap descripció a espais de teatre o de cultura en els diaris i en blogs especialitzats. No cal. Perquè tot el que hi veureu allà ho trobareu en tots els diaris i mitjants de comunicació, cada dia, en les notícies.

Assaig sobre la lucidesa, una obra de teatre molt actual

Una ciutat que fa quatre anys va patir una ceguesa general de la població, celebra eleccions municipals. La majoria dels ciutadans voten en blanc. El resultat és inacceptable. Es repeteixen les votacions en aquella ciutat. I la majoria que vota en blanc encara és més gran.

Aquest resultat de les votacions provoca un trasbals en el partit que governa el país i la ciutat. Si els ciutadans s’organitzen pel seu compte i fan accions que no es poden controlar… què fa el govern? Ho considera una rebel·lió i aplica primer l’estat d’excepció i després l’estat de setge. I quan això tampoc no sembla que serveixi, busquen un cap de turc per acusar-lo de traïció.

«Hi havia una vegada, una ciutat…»

Obriu qualsevol diari, escolteu qualsevol televisió o ràdio i comprovareu que això és el pa de cada dia. I fa mal. Molt. Perquè el que veiem en escena és el que estem vivint cada dia. José Saramago va escriure un assaig sobre la lucidesa amb una lucidesa excepcional. I la traducció de Jumon Erra respecta el fil bàsic del llibre i respecta detalls i matisos que són realment colpidors.

«Un atac a la democràcia….»

Grans interpretacions i una encertada posada en escena

Sobre l’escenari, una pissarra buida on els ciutadans volen escriure la seva pròpia històra, en Xavi Casan, l’Elena Fortuny, en Marc Pujol, la Júlia Santacana i en Xavier Torra interpreten els membres del govern, els periodistes, els ciutadans… tots tenen un paper principal que completen amb rols secundaris. La direcció de Roger Julià fa que les transicions siguin sempre molt clares i no hi hagi mai cap mena de confusió.

El disseny de l’espai, la pissarra que acaba plena de dibuixos, és una gran proposta de Clàudia Vilà. Amb un espai negre i retoladors és capaç de fer-nos veure una muralla que tanca una ciutat. Un estat de setge. El disseny de la il·luminació i la música acaben d’arrodonir l’escenografia. Fan moltíssim amb molt poc. I el que fan, és molt significatiu.

Assaig sobre la lucidesa es pot veure al teatre Akademia i la veiem també cada dia al nostre voltant. Però veure el muntatge en escena, veure l’adaptació teatral que n’han fet, ens obre els ulls de manera dolorosa. Assaig sobre la lucidesa, al teatre Akademia, és un mirall que ens posen al davant i que no podem deixar de mirar encara que no ens agradi el reflex que hi veiem.

«És la veritat o faran que ho sigui?»

Assaig sobre la lucidesa és un muntatge que s’escriu cada dia, que l’escrivim cada dia. És necessari anar a veure’l al teatre Akademia perquè he de saber quina història és la que volem escriure.

«La fi només pot justificar els mitjans, si s’aconsegueixen els objectius.»


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *