Crítica: Big Band Basket Beat Barcelona, un nosaltres abans que un jo

Crítica: Big Band Basket Beat Barcelona, un nosaltres abans que un jo
¡Puntúame!

Nota: 11 sobre 10

Un equip de bàsquet format per uns joves i els seus professors, s’obre pas al Mercat de les Flors, per oferir-nos una actuació, en la qual es demostra la força de la unió del grup, per damunt de la individualitat.

El projecte Basket Beat

Aquest equip, és la Big Band Basket Beat Barcelona, que forma part de l’associació Basket Beat , una associació dedicada a les persones d’entorns desfavorits, que té la missió de fer-les participar en un grup, on promouran el seu creixement personal, mitjançant la creació artística, fent servir la pilota de bàsquet com a element de creació de ritme i musical.

El seu creador, l’Integrador Social, Educador Social i Musicoterapeuta especialitzat en l’ús de les arts, Josep Maria Aragay crea el projecte Basket Beat l’any 2009, al Casal dels Infants de Barcelona. És també professor de Creativitat a la Universitat de Paris-Est Créteil, i professor dels Màsters de Musicoteràpia i de Mediació Artística de la UB, entre d’altres projectes.

La metodologia de Basket Beat, la pilota com a protagonista

Basket Beat, és una metodologia que utilitza la pilota de bàsquet com a eina de transformació social. Això ho fa, mitjançant la creació d’una identitat grupal, que genera canvis en la millora de qualitat de vida i en el pensament crític de les persones que composen el grup.

Sempre a peu de carrer, desplaçant-se cada setmana a escoles, instituts, presons, places, residències, universitats, o entitats del tercer sector, també fora de Catalunya.

La formació de l’equip, un nosaltres abans que un jo

L’equip, per tant, és fonamental en aquesta actuació, i aquest està format per professors i alumnes, que participen al mateix nivell. El so de la pilota de bàsquet rebotant al terra o picada per la mà dels participants, serà l’instrument bàsic i alhora coreogràfic.

Això crea un ritme molt particular, un so de pista de bàsquet, que es combina amb els moviments coreogràfics del conjunt, als quals, a més, hem d’afegir els so del diferents instruments musicals, que també escoltarem, tocats per alumnes i professors. Destaquem positivament, la direcció musical a càrrec de David Sitges-Sardà i la direcció escènica, a càrrec de David Martínez.

La veu, prendrà un paper protagonista a les diverses cançons que escoltarem al llarg de la sessió. Tot en conjunt, formant espectacle, on la crítica social és molt present, i on queda clar que l’ego del “jo” individual, és el generador principal dels conflictes que patim actualment i que ha patit la humanitat fins ara.

El ritme i l’entusiasme dels joves

Ens va agradar molt l’entusiasme contagiós dels joves, i alhora el seu talent en interpretar les cançons i moure’s per l’escenari amb la pilota de bàsquet, seguint el ritme trepidant que té la proposta. No deixant marge per l‘avorriment, ni per a la passivitat, en un ritme continu, on l’esperit de grup és naturalment present.

El compromís, l‘amistat, la diversió i el pensament crític estan assegurats, i com bé deia el seu director, Josep Mª Aragay, al final de l’obra: “aquesta és també una manera de fer política”, i de les bones, afegiríem.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *