Crítica: Casi normales – BARTS

Nota: 9 sobre 10

Casi Normales és la versió española del musical NEXT TO NORMAL, estrenat el 2009 a l’OFF-Broadway, amb un gran èxit i interpretat a més de 20 països a tot el món. Un musical que parla sobre una família diferent que lluita per ser “normal”.

El musical des del primer moment tracta la malaltia com a una part normal del dia a dia de la família i aprofunditza molt en les diferents situacions què es produeixen.

Ser normal no és tan normal a “Casi normales”

La música és la principal protagonista d’aquest espectacle, ja que té un pes fonamental en la història que està explicada a través d’aquesta, més que del text. Una aposta moderna i trencadora en format musical que parla sobre una malaltia real que pateixen moltes persones.

Casi Normales, està protagonitzat per Nina (compartit amb Silvia Luchetti), qui té el paper principal de l’espectacle i dóna vida a la Diana, la mare de la família. Un paper gens fàcil tan pel que fa a la interpretació com a la part vocal, i que Nina interpreta amb molt sentiment i gran virtuosisme vocal.

“Casi Normales és un musical dramàtic, ple d’emoció i molt intens, on la música rock és la protagonista que ens explica aquesta història”. 

Els altres actors del musical, Nando González com a pare, Jana Gómez com a la filla, Guido Balzaretti com al fill, Roger Berruezo com al doctor i Fabio Arrante com al novio de la filla, també interpreten els seus papers amb un realisme molt intens i sorprenent.

En especial a destacar, el paper que interpreta Guido Balzaretti, qui amb un domini vocal sorprenent transmet una emoció vibrant a l’espectacle i que juntament amb Jana Gómez, que té una veu espectacular, transformen la música en màgia.

La història transmet un missatge encoratjador cap a les persones amb la mateixa situació que aquesta família i dóna una sortida positiva al patiment.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *