Crítica: Judith con cabeza de Holofernes – Teatro gestual en BCN

Crítica: Judith con cabeza de Holofernes – Teatro gestual en BCN
¡Puntúame!

Crítica de Laia Ruiz

Nota: 6 sobre 10

El títol d’aquesta representació teatral, que vam anar a veure divendres al vespre a la Sala Fènix, al Raval, fa referència a un episodi bíblic; el general asiri Holofernes va assetjar la ciutat de Betulia, però Judith, una bonica vídua jueva, es va aprofitar dels seus encants i del vi per endormiscar-lo i després el va decapitar. Així, Judith, va salvar la seva ciutat i els jueus van vèncer l’enemic.

Després d’aquest breu incís, vull continuar dient que, aquesta peça, em va semblar més un experiment visual que no pas una obra de teatre. Com a tal, doncs, donaria un bon resultat; estèticament molt cuidat, un vestuari molt adequat i molt bonic, una posada en escena, entre macabra i romántica, molt intimista i realment bella; la música, la caracterització, els accessoris, el conjunt de moviments, la veu.

judith con cabeza fenix

Deixant a banda l’estètica, em va fallar el contingut i no vaig entendre-ho gaire, potser massa conceptual, potser es dirigia a un segment de públic massa concret i reduït. Personalment, se’m va fer pesat. Però per gustos, colors; segur que n’hi va haver que van sortir força satisfets amb aquesta experiència tan sensorial. Sí que és veritat que la peça va in crescendo, que poc a poc sembla que va captant el teu interés una mica més, però no arriba a enganxar a l’espectador perquè aquest no segueix el fil, va massa perdut i l’obra, que dura només 55 minuts, es fa un pèl llarga.

Michela Aiello fa una bona actuació, ella en sí em va agradar, però no té un bon guió a seguir.

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y fundadora de espectáculosBCN y la productora teatral Laberinto Producciones

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *