Crítica: Sota teràpia

NOTA: 8 sobre 10

Daniel Veronese és qui dirigeix aquesta comèdia a Barcelona sobre la vida de tres parelles que es troben en una consulta per fer una teràpia conjunta. Un argument que sembla senzill d’entrada, però que porta una sorpresa amagada, una doble cara al final de l’obra. Aquest espectacle de Barcelona es pot veure al Teatre Borràs.

Comencem parlant de les interpretacions dels actors. Cristina Plazas, Marina Gatell, Meritxell Huertas, Miquel Sitjar, Andrés Herrera i Francesc Ferrer. Totes molt realistes sempre però diferents entre si i tractades des d’un punt molt proper a l’espectador.

Una comèdia a Barcelona que ens fa reflexionar sobre un tema més profund que les relacions de parella

D’entrada, una de les parelles (Miquel Sitjar i Cristina Plazas) sembla que té més pes i que porta més la iniciativa, però poc a poc anem descobrint que les altres dues també tenen molta importància. Els actors estan molt encertats tots en els seus papers, però cal destacar la interpretació tan especial, divertida i commovedora de Meritxell Huertas.

Una comèdia amb un ritme energètic i amb tocs molt divertits, guinys constants a l’espectador i riure assegurat durant gairebé tota l’obra. Per a l’espectador és molt fàcil empatitzar amb les vides dels personatges, gràcies a les situacions plantejades i al seu llenguatge col·loquial.

La posada en escena és senzilla, molt realista i amb poca originalitat donant-li poca importància a l’escenografia. Un sofà i una taula per recrear l’ambient d’una sala de consulta, o un despatx.

El punt més interessant de l’obra el trobem en la sorpresa inesperada que amaga el final de l’obra, que d’entrada presenta un argument bastant pla i lleuger. Aquesta provoca un canvi sobtat en la història i fa una reflexió profunda d’un tema molt seriós. Això fa que l’obra augmenti el seu nivell d’interès i l’acabi convertint en una obra més interessant del que semblava a simple vista (una simple comèdia sobre les parelles).

Sota teràpia és una obra veritablement recomanable i que fa reflexionar molt sobre les relacions de parella.

espectaculos barcelona

Te interesará:

Crítica: Le Mouvement de l’air Nota 8 sobre 10 Concebida a modo de poesía visual, pudimos ver Le Mouvement de l’air, enmarcada dentro del festival Grec de Barcelona y programada por...
Crítica: Shaking Shakespeare Nota: 9.5 sobre 10 Shaking Shakespeare es un musical de pequeño formato y en una sala pequeña sí, pero es uno de los musicales más bonitos y emotivos ...
John Williams y los Inmortales del Cine en el Pala... Volvemos a quitarnos el sombrero e hincharse de orgullo escuchando a la Orquesta Filarmónica del Vallés en el Palau de la Música Catalana, una vez más...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *