Concert de SERENDIPIA “Petita tempestat” dins el cicle Maldà i Xocolata

Concert de SERENDIPIA “Petita tempestat” dins el cicle Maldà i Xocolata
5 (100%) 2 votes

Moisès Maroto, flautes de bec, Rita Rodríguez, flautes de bec i Pablo Cantalapiedra, percussions històriques, són Serendipia, una formació que ha centrat el seu treball en la música antiga.

En aquest concert dins del Cicle 1700 de Música Antiga, Maldà i Xocolata, ens han ofert un repertori inspirat en La Tempesta de Shakespeare i la teoria del Caos, de Plató.

Serendipia presenta un concert inspirat en La Tempesta de Shakespeare

Cada peça té un significat en el relat musical. Comencem amb una Obertura de Teló i continuen amb Kahos, la Diàspora dels Elements… per acabar-ho lligant tot en una Harmonia. Fer una celebració amb Ephemerides… i un Tancament de Teló.

Música dels segles XV, XVI i XVII, que sempre ens sorprèn i ens meravella. Una música molt variada, amb ritmes i melodies molt diferents. No hi ha dues peces iguals.

El concert de Serendipia ens va mostrar que la flauta dolça té molts més registres dels que coneixem. Serendipia fa servir onze flautes diferents, amb tonalitats sonores molt variades, que van donar un color únic i especial a cadascuna de les peces. Per completar-ho, uns instruments de percussió antics, adients a la música del programa.

Les peces que va tocar Serendipia van ser totes ben diferents. Aigua i Aire de Giovanni Bassano, per exemple, ens recordava dos ocells petant la xerrada, a primera hora del matí, cadascú des del seu arbre. Un diàleg alegre i ple de llum. Ephemerides, amb música de dansa de John Playford, ens va fer venir al cap les melodies celtes.

Per arrodonir la vetllada, Jaume Rovira, Pau Sales i Albert Vives, alumnes de l’Escola Municipal de Música de Can Ponsic, van obrir el concert amb dues peces de Johannes le Grnat i Nicolas Grenon… i van tancar el concert, interpretant conjuntament,  Maria Matrem, del Llibre Vermell de Montserrat. Un tancament de festa a l’alçada d’un concert exquisit.

I, com sempre, una tassa de xocolata calenta de Joana Blanch. Música antiga i xocolata calenta. El Baró de Maldà deu estar content en veure que el seu llegat perdura… segur que no deu ser gaire lluny, durant els concerts!

Maldà i Xocolata ens ha portat Serendipia i la seva Petita Tempestat. I hem de reconèixer que aquesta Petita Tempestat ens ha remogut i ens ha agradat molt.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *