Nota: 8 sobre 10
«C’est la vie», un musical vital parla de la vida: les amistats de la infantesa, els problemes i motivacions de l’adolescència, les males –i bones– decisions, la maduresa, els secrets més amagats, la pressió de la societat, la vellesa, les arrels que marquen els camins d’un grup d’amics que passi el que passi tornen a ajuntar-se. Teatreneu acull una obra musical a Barcelona original de Wizart Musicals que incorpora coreografies, interpretació, gags, drama, on el que podem observar és el curs de la vida mateixa.
Carles de la Rosa dirigeix el seu propi guió original que incorpora adaptacions de cançons de diversos espectacles de Broadway així com dos composicions originals. El dia que assistim a l’espectacle a Barcelona estan sobre l’escenari els joves actors Laura Yvars, Júlia Brichs, Anibal Miranda, Roc Bernadí, Claudia Añor, Ferran Enfedaque i Rafa Delgado.
La nostra crítica sobre aquest musical de Barcelona
Podríem dir que la música d’aquest espectacle de Barcelona és la bonica excusa per a explicar una historia principalment còmica amb referències a l’actualitat, que no descuida el drama més habitual que comporta el curs de la vida, això sí amb trets clarament juvenils i sobretot molt humans. L’obra s’estructura per escenes i la música pràcticament serveix per a introduir l’historia, separar escenes i concloure l’acte. Això vol dir que en cas de no ser amants dels musicals podeu estar tranquils, no es passen tota l’obra cantant-se a l’orella, la música hi és, és clar, però està molt ben repartida en els moments claus.
L’evolució dels personatges és molt interessant, cadascun d’ells té un caràcter propi molt marcat que es fàcilment observable i evoluciona a mesura que avança el musical. A través dels seus objectius, la seva caracterització i la seva manera de ser que, tot i que va canviant amb el curs de l’obra, conserva l’essència primordial del seu jo més íntim.
És notable com cada personatge té distribuït el seu espai a l’escenari, l’espectacle divideix acuradament el protagonisme dels seus actors. Podem fins i tot gaudir d’una escena doble amb un joc de llums molt que dirigeix l’atenció del públic cap a una o altra parella d’actors. Aquest efecte permet l’economització del temps i transmet a l’espectador la sensació d’una feina ben feta, sincronitzada i assajada al detall que afavoreix i dinamitza l’obra.
Es tracta d’una obra de teatre modesta, fresca, d’execució fluida, on s’observa la comunió entre els seus actors. Veiem un musical que sembla molt familiar però que està ben executat, sobretot tenint en compte que la idea va sorgir dins de l’assignatura de taller de teatre musical de l’institut Ferran Casablancas de Sabadell.
Tal i com expliquen al seu Verkami (¡Felicitats per haver-ho aconseguit!) van ser les ganes i la passió el que van a aconseguir que arribés a convertir-se en un projecte professional.
C’est la Vie és un musical vital en el sentit què un observa des de fora i com a espectador tota la vida de set personatges tan propers com podríem ser tu i jo així com les persones que ens acompanyen dia rere dia. Així és la vida, c’est la vie.
