Critica de Laia Ruiz
Nota: 8.5 sobre 10
Sorolls. Angoixa. Tinc por. Així començava la meva experiència d’ahir al vespre a la Sala Fènix. Die to live no et deixa indiferent i et remou des de l’inici fins al final; així d’entrada em sembla que és un bon repte per un espectacle poètic.
Una creació molt modesta amb una qualitat interpretativa enorme, gràcies al treball (perquè es nota que hi ha un treball important, al darrera) de Berta Bahr (actriu, músic, cantant, … què més?!). Una peça que té la durada justa, uns 40 minuts, perquè no et doni temps quasi ni a respirar; ben dirigida, ben adaptada a l’espai, amb un text molt ben construït i un resultat força rodó.
Die to live parla dels conflictes interns, de la lluita, de la superació personal, de la força que cal treure d’on sigui per tornar a néixer quan sentim que hem tocat fons. Elia Tabuenca ens presenta una reflexió vital i visceral, que neix del fons del ventre i s’expulsa per necessitat, perquè tota aquesta emoció ha de sortir en forma de ràbia, de plor, d’explosió i així ho transmeten les dues intèrprets.
El monòleg s’alterna amb petites dosis de dansa contemporània, per part de la ballarina Rosa Mejías; si bé la del principi i la del final estan molt justificades, dins del context, les del mig em van semblar més supèrflues, que no aportaven res de nou, potser m’hauria agradat que aquestes incursions fóssin més diferents entre sí. Però a part d’aquesta percepció, només tinc bones paraules i la recomano al 100 %. Un clar exemple de que, quan es treballa dur l’èxit està quasi assegurat.
De vegades els espectacles independents contemporanis són tan conceptuals que sortim i no hem entès res; en aquest cas no ens dóna tota la informació però no la necessitem per entendre l’essència de l’argument i es serveix de la veu en off, al final de tot de l’obra, per fer una reflexió en veu alta que tant de bo es fes més sovint en aquest tipus de representacions.
Un monòleg molt emocionant, que acaba i mires al teu acompanyant, amb els ulls molt oberts encara i fent que sí amb el cap, sorpresos i convençuts.
