Crítica de Janna Ayesa
Nota: 8 sobre 10
El Versus Teatre acull aquests dies la comèdia Las Cosas que Queremos de Jonathan Marc Sherman. La comèdia parla sobre la història de tres germans que a causa del suicidi dels seus pares quan ells eren molt joves, han seguit un camí equivocat a la vida i ara es troben sense un referent ni una guia a seguir. La companyia que la representa és la Cia Habitual, dirigida per David Pintó.
L’obra presenta una situació de convivència caòtica en un pis on viuen dos dels germans i on més tard hi arribarà el tercer. Els tres protagonistes d’aquesta història s’adonen que les vides que havien creat i el que creien que els portaria a la felicitat, en realitat no els fa ser feliços.
Las cosas que queremos parla d’un tema que sempre ha estat molt present entre els éssers humans i que actualment té molta relació amb la societat en la què vivim: la cerca de la felicitat. L’obra també fa referència al descontentament que hi ha a la societat actual de crisi, la pèrdua de valors i també d’identitat. Tots volem ser feliços. Però que necessitem per ser-ho? Aquest qüestionament i el desig de ser feliç apareix durant tota l’obra.
Amb un argument interessant i molt quotidià, l’obra es desenvolupa a través de l’humor, la ironia i la lleugeresa, intentant crear situacions realistes que creïn una empatia constant amb el públic. Es tracta un tema profund i interessant d’una manera molt directa però a l’hora divertida.
Els rols dels personatges són clars i ben interpretats pels tres actors; el germà gran a qui tot li va bé, el mitjà que està perdut i desorientat i el petit indecís i que encara li falten moltes coses per aprendre. Fins que aquests rols canvien. El rol de la noia també força ben interpretat, representa una sortida per a aquests personatges i les seves vides.
L’espectacle té el punt just d’humor acompanyat de la versemblança del seu argument i afegint uns tocs de bogeria bastant divertits. El final queda una mica obert i potser no massa ben resolt ja que deixa certs dubtes a l’espectador.
