Valoració: 9 sobre 10
Play és música. Play és teatre. I, sobre tot, Play és jugar. El que fan en Modesto Lai i l’Alba Rubió és omplir el teatre amb jocs. Un joc heurístic on els dos intèrprets tenen l’escenari per a ells sols, amb objectes que van descobrint amb molta curiositat. I, com els nens petits, es meravellen amb el que troben i amb el que poden fer amb cada objecte. Les coses són les que són però poden ser coses diferents.
En Modesto Lai i l’Alba Rubió ens transporten a un espai i un temps on hem perdut tots els convencionalismes que hem après al llarg dels anys, on hem oblidat els “no ho toquis, no ho moguis, no ho obris, no ho remenis…”i ens trobem en un moment on tot pot ser una descoberta nova.
“Entonces… ¿a qué jugamos?”
Play, un espectacle de Ual·la amb música i cançons
I, en mig d’aquest recuperat món de curiositat i descobriments, ens interpreten les seves cançons. Dues veus amb dos tons molt diferents però molt ben compassades. Dues veus que canten a l’uníson o que van per lliure però que sempre són harmonioses, a més d’una dicció impecable i una afinació boníssima.
Cançons que parlen de les coses més quotidianes, de les relacions entre les persones, del jo i del tu. I la música la posen ells dos: música amb el cos, amb els objectes, o beatbox. Tenen recursos per a tot. La imaginació els els dona.
“Tengo una bolsa llena de bolsas a rebosar”
En Modesto Lai i l’Alba Rubió juguen amb els objectes, amb el cos, amb la cara, amb el llenguatge, o inventen noves formes de comunicació…
“La cosa para el desto (..) Necesitamos el deste para el desto. ¿Y el desto?”
Play és un espectacle que ens fa participar del joc, no ens deixa estar allà asseguts, fent només d’espectadors. La cia Ual·la ens fa treure’ns totes les capes de contenció que ens hem anat posant a sobre i fa que ens surtin les ganes de jugar, perquè sí. Perquè jugar sense miraments és molt divertit.
“¿Cómo se llamba el perro de tu tía? – Lolo. – Lololololololo…..”
Play estarà pocs dies a la Sala Fènix. Aneu-hi. En sortireu plens d’energia positiva i amb una alegria que ja no us la treureu de sobre.
