Nota: 6.5 sobre 10
L’escenari del Versus Glòries s’ha convertit en el centre de reserves d’un hotel de luxe amb molts clients VIP i poc personal. En Roger (Roger Pera) és l’única persona que atén les trucades a Quina feinada (Fully Committed) que, després de triomfar a l’off-Broadway 2016, arriba a Barcelona sota la direcció de Ventura Pons.
Encara que l’obra original de Becky Mode transcorre a Manhattan, aquesta adaptació s’ha contextualitzat amb personatges típics de casa nostra i al·lusions a la vida de l’actor que la interpreta.
Roger Pera fa “tots els paper de l’auca”. Es posa en la pell de tants personatges com persones hi ha a l’altra banda del telèfon i del megàfon del centre de reserves. És un no parar. Ring-ring: un moment si us plau, ara li passo; Roger, Roger, contesta, contesta, és urgent. Quin estrès ! (o, millor dit, quina feinada)
Roger Pera interpreta tots els personatges de «Quina feinada»
Escoltem múltiples veus però només veiem en Roger Pera perquè està sol a l’escenari. Ell dóna vida a tots els personatges: les pijes de sempre, les membres de l’aristocràcia rural, el manager de la Madonna, en Gerard Depardie, el despòtic cap del restaurant, el cap de sala, el company de feina mandrós que arriba tard, l’ajudant de cuina, l’amic envejós i el pare (que curiosament s’assembla a la veu d’en Joan Pera), etc. Segur que m’oblido algú.
Tots i cadascun d’aquests personatges demanen de Roger Pera que canviï el to de veu, l’accent, la cadència, el timbre,… Un exercici de transformació constant que ens fa pensar en l’home de les mil cares. Sens dubte s’hi deixa la pell però que en alguns papers resulta exagerat i poc convincent.
En Roger també ens recorda aquelles figures amb quatre, sis o vuit mans. Fent de tot perquè el restaurant funcioni com una seda. Heu tingut mai la sensació de no donar abast feu el que feu? Que us falten mans? Es creen situacions francament divertides però que ja hem vist en altres obres similars o que sempre funcionen (com les escatològiques). Hi trobem a faltar, però, gags nous i més originals.
«Quina feinada» és una comèdia entretinguda però hi trobem a faltar gags més originals
La paciència d’en Roger és inesgotable, amb un punt de submissió que el porta a acceptar situacions desagradables. No sap (o no pot) dir que no per por de perdre la feina. De fet, si en Roger manté aquesta situació és perquè està pendent d’una gran oportunitat al TNC que es fa esperar. Aquesta és una feina temporal que s’allarga més del compte.”Encara treballes aquí? li pregunten alguns dels clients més antics.
Quina feinada juga amb el contrast entre el luxe que ens imaginem al restaurant i la precarietat laboral del recepcionista. Ens recorda aquelles sèries de TV que reprodueixen la vida de criats i senyors com les mítiques “Upstairs, Downstairs” (1971) o “Downton Abbey” (2010).
El centre de reserves on Roger aten les trucades s’allunya molt del glamur que hi ha al pis de dalt. El despatx és ple de papers, llaunes a la paperera, pòsters d’actors i actrius, mobles barats i atrotinats. La roba sembla de “mercadillo”: texans vells, camisa de quadres i samarreta blanca.
Alguna cosa no acaba de funcionar …
No és la primera vegada que tinc la sensació que alguna cosa falla quan intentem copiar els èxits de Broadway, sobretot les comèdies. Potser és perquè estan tan vinculats a referents socials i culturals que resulta difícil fer la translació o que el nostre sentit de l’humor no és com l’americà: poc subtil.
Dades tècniques de QUINA FEINADA, al Versus Glòries
- Text original: Becky Mode
- Versió i direcció: Ventura Pons
- Intèrpret: Roger Pera
- Una producció de Top Hat Produccions i Sala Versus Glòries
