Crítica de Ramon Berga
Nota;7 sobre 10
Un Waikiki Honolulu a «palo seco» es el que ens han ofert aquests dos bons actors que son el Joel Minguet i el Borja Espinosa…. i no resulta senzill en absolut mantenir l’atenció del públic durant més d’un hora amb un guió i una posada en escena tan àrids com despullats.
El Teatre Romea acull d’una manera totalment nua i directa la conversa entre dos personatges que divaguen sobre la vida. Durant 1 hora i 10 minuts, els dos actors són capaços de mantenir l’atenció del públic sense cap altre element d’atrezzo ni acció complementària: només és una conversa entre dues persones que ens endinsen en un argument intens, emotiu i on és mou la tragèdia i la comèdia.
La durada de l’obra Waikiki Honolulu és la justa i necessària: més, s’hagués fet una mica pesada. Però cal remarcar que per ser capaços de mantenir l’atenció del públic intacta, la interpretació dels actors ha de ser magistral: i ho és.
Waikiki Honolulu és una obra de teatre per valorar els seus actors, sense cap element que ajudi a la distracció.