Dones poetes catalanes que has de llegir

mujeres poetas catalanas

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.

Així obre Maria-Mercè Marçal el seu conegut poemari Bruixa de dol. Una reivindicació de la seva presència i de la seva identitat, no solament com a poeta, sinó també com a dona. I és que en el mateix món que va obligar el naixement de tants Víctors Català, George Sands, George Eliots i altres disfresses per tapar aquest petit inconvenient de ser dona amb paraules impacients de trobar llar sobre el paper, l’afirmació d’un nom propi – un nom creador, nom amb pensaments i emocions, nom amb capacitat de commoure desconeguts lectors – és el posicionament d’una roca contra les turbulentes ones de la història.

Partint d’aquesta idea, avui a Espectáculos BCN us oferim una selecció – amb noms i cognoms! – de dones poetes catalanes que no només van deixar vessar les seves idees sobre el paper, sinó que també van escriure el seu nom a sota.

Poetes catalanes a escoltar, llegir i rellegir

Són dies de pluja i sol, de jersei i tirants, d’ara sí i ara no, i què millor que passar aquests daltabaixos emocionals del cel que amb la companyia d’uns versos a recitar ja sigui tant a les petxines de la platja com a les plantes de casa? Amb la següent llista de cinc dones poetes catalanes i les seves obres, no et faltaran opcions per triar i remenar, i aprofundir de pas en el món de la poesia femenina catalana, que té molt i molt a explicar:

Maria-Mercè Marçal

Encapçalem la llista amb la poetessa amb qui hem obert l’article, i és que si Maria-Mercè Marçal es fa escoltar, li farem cas i gaudirem de l’experiència!

Maria Mercè Marçal i Serra va néixer el 1952 al Pla d’Urgell en un entorn de camp. Des de petita que es va interessar per la poesia, i va rebre reconeixement ja amb el seu primer recull publicat, Cau de llunes, pel qual va guanyar el premi Carles Riba de poesia. A la dècada dels setanta, Maria-Mercè Marçal també es va començar a implicar en la militància política d’esquerres i feminista.

Les seves contribucions al moviment feminista, sobretot en relació amb la literatura i per tant amb la visualització i reivindicació de l’obra literària femenina, seria inestimable, comptant tant traduccions al català de dones autores, com la creació d’organitzacions com el Comitè d’Escriptores.

La seva obra, sobretot en el vessant de la poesia, però també en la prosa – va escriure una única novel·la, La passió segons Renée Vivien – li guanyaria diversos premis, a més del reconeixement com a una de les poetes més importants en la història de la literatura catalana.

La seva poesia tracta temes com la identitat femenina, la maternitat, el dol i l’amor – inclòs l’amor lèsbic – i utilitza sovint imatges provinents de la mitologia clàssica.

A continuació us deixem amb la seva famosa “Divisa”:

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

I un bonic vídeo del projecte Poesia Dibuixada per donar una nova dimensió pictòrica a les seves paraules:

Montserrat Abelló

Montserrat Abelló va néixer a Tarragona l’any 1918. Degut a la professió del seu pare, ja des de petita va fer vida internacional, però aquesta es va convertir en obligada en esclatar la Guerra Civil, que la va portar a exiliar-se a França primer, després a Anglaterra, on va col·laborar en l’ajuda de refugiats de la 2a Guerra Mundial, i finalment a Xile, on va viure uns vint anys i on va continuar la seva professió de docent, com a professora d’anglès. En tornar a Barcelona, Montserrat Abelló es va endinsar per fi en el món literari de primera mà, publicant poemaris a més de fer de traductora d’autors anglesos com Sylvia Plath.

Paral·lelament a la seva carrera de poeta, traductora i professora, Montserrat Abelló també es va implicar en el moviment feminista literari, participant des dels inicis en el Comitè d’Escriptores de PEN Internacional.

Així doncs, Montserrat Abelló es va fer lloc entre els grans noms de la poesia i la traducció catalana, rebent diversos premis com la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes entre d’altres. Entre els seus poemaris hi trobem El blat del temps (1986), Al cor de les paraules (2002), i Memòria de tu i de mi (2006).

Amb un amor infinit per la llengua, el ritme de les paraules i la vida mateixa, la poesia d’Abelló és tant capaç d’expressar la intimitat de l’autora, com d’arribar al cor de qualsevol lector:

Visc i torno

a reviure

cada poema,

cada paraula.

 

Estimo tant

la vida

que la faig meva

moltes vegades.

(El blat del temps, 1986)

Joana Raspall

Tota una icona de la poesia infantil en català, Joana Raspall és sovint sinònim d’aquella dolça nostàlgia d’una infància amb poemes apresos de memòria i recitats a canvi d’un entusiasme adult acompanyat de carícies al cap i un euro o dos en un dia afortunat.

La pròpia infància de Joana Raspall va ser viscuda a Sant Feliu de Llobregat, on viuria la major part de la seva vida. El seu interès literari es va despertar d’hora, amb publicacions a revistes locals, i això mateix la va portar a formar-se com a bibliotecària. Durant la dictadura de Franco, va utilitzar aquesta professió per tal d’ajudar a salvar molts exemplars de llibres catalans per evitar la seva destrucció.

El seu amor per la llengua la va portar no només a escriure poesia, sinó també a col·laborar en l’elaboració de varis diccionaris de sinònims i frases fetes entre d’altres. No obstant, va ser sobretot en la dècada dels 90 en què la seva obra poètica infantil va ser més extensa, cosa que significaria una gran contribució a un gènere no gaire ampli fins llavors.

Us deixem amb un dels seus poemes més coneguts, “Podries”:

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Maria Àngels Anglada

Malgrat la gran popularitat que va tenir la seva novel·la El violí d’Auschwitz, Maria Àngels Anglada, nascuda a Vic el 1930, va conrear també el gènere de la poesia.

El seu gran amor pel món clàssic grecollatí va marcar fortament bona part de la seva obra literària, a més de la seva carrera professional, la qual va dedicar a l’ensenyament de Filologia Clàssica. La seva participació en la creació literària més enllà de les traduccions no va venir fins més endavant, amb la publicació d’assajos i novel·les com Les Closes o Sandàlies d’escuma que van guanyar diversos premis.

El seu primer recull antològic de poesia, Columnes d’hores, va sorgir l’any 1990. Tot i la seva producció novel·lística, Maria Àngels Anglada sempre va mostrar una apreciació especial per aquest gènere líric.

La poesia de Maria Àngels Anglada tracta temes com la creació poètica, la música, la solidaritat en contra de la injustícia, el paisatge – sobretot el de la plana de Vic i Figueres, on va viure gran part de la seva vida – , i per descomptat l’evocació del passat clàssic tant en forma de mites i referències, com del paisatge grec. Us deixem així amb el següent poema, intitulat “Retorn a la poesia”:

No he donat a cap altre les claus d’aquest tresor
que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços
he escampat els pocs dons amb què et rebia.
Te’n vas anar amb passes tan subtils
i tan sense remor vas oblidar-me
que el qui vingué després el teu rostre va prendre
com el vell déu la nit que engendrà Heracles
amb figura robada i els seus besos ardents.
Només molt fugaçment una altra fesomia
d’ulls no tan clars i somriure més fàcil
vaig veure al rostre que em semblava el teu,
i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit
els jardins fatigats de massa resplendor.
Com tu sense brogit, sé que ara torno a tu,
amant antic, isard d’altes carenes:
en tots a tu et cercava, innocent infidel.

Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà és una altra de les dones poetes catalanes que cal conèixer. Poeta i traductora mallorquina, Maria Antònia Salvà i Ripoll és considerada la primera poeta moderna en llengua catalana. Nascuda l’any 1869 a Palma de Mallorca, el seu contacte amb la Renaixença mallorquina va resultar l’espurna per animar la seva inclinació literària.

Maria Antònia Salvà va cultivar sobretot una poesia basada en la contemplació de la naturalesa des d’un enfocament íntim ple de subjectivitat. L’any 1910 va publicar el seu primer recull, Poesies, i la seva amistat amb Josep Carner va ajudar a fer arribar el seu nom als cercles literaris de Catalunya i a revistes noucentistes.

Poesia centrada en la natura, el ruralisme i la bellesa, Maria Antònia Salvà va aconseguir fer-se lloc en no només l’escola mallorquina – de la qual és considerada una de les més altes figures – sinó també en la literatura en llengua catalana en general en un temps en què la seva condició femenina la posicionava en la minoria. Els seus poemes de més expressió biogràfica mostren com de conscient era ella mateixa de com la seva poesia era percebuda en tant que dona.

Us deixem aquí amb un dels seus poemes, “A les donzelles de l’any dos mil”:

A LES DONZELLES DE L’ANY DOS MIL

Oh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.

I així acabem la nostra selecció – sempre massa curta – de dones poetes catalanes. Des d’Espectáculos BCN us animem a donar-los-hi veu, i a allargar aquesta llista amb tants més noms de poetesses catalanes que mereixen ser escrits – en guix, en bolígraf, en permanent – per sempre en la història literària del nostre país. Per pensar, per sentir, per escriure, com a dona, també en català.

I si us ve de gust ampliar els vostres coneixements de dones poetes feministes en l’àmbit internacional, us convidem a llegir la nostre selecció de dones amagades rere el moviment americà de la Generació Beat, així com escriptors i escriptores catalanes actuals.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *