La Companyia Arcàdia presenta Els nens desagraïts, a la Sala Beckett. A partir d’uns fets que van passar a Girona, fa uns anys, en Llàtzer Garcia ha creat una història que ens parla de la família… però, sobretot, ens parla de com la família ens converteix en el que som. Perquè som el que som per allò que hem viscut, per l’educació que hem rebut, per les relacions que hem tingut amb la família. També ens parla de creences, de la necessitat de creure, de la recerca del misticisme.
Una Mare Fundadora i tres nens, que han de decidir si continuen en el si de la comunitat on viuen o volen i fan el seu propi camí. Però els nens desagraïts no són només aquests nens que viuen en aquesta comunitat… també ho són tots aquells adults que, en un moment donat, van renunciar a les seves pròpies famílies, als seus pares i mares, per anar a viure a la comunitat. Ells també van ser desagraïts amb llurs pares i mares.
A partir de testimonis de gent que va viure a la Comunitat, en Llatzer García ens explica la historia d’aquests nens. Però no vol prejutjar, no vol decantar-se per ningú. Vol que siguin els espectadors els que pensin en el que pot portar algú a anar a viure a una Comunitat, seguint els passos d’una Mare Fundadora, enduent-s’hi el marit o la muller i els fills, i deixant fora la resta de la família (pares, mares, germans i germanes… ) i amics.
A l’obra hi veurem dos moments. El moment en què es constitueix la Comunitat i el moment en que tot comença a trontollar. Una comunitat on els nens gairebé han de fer d’adults i els adults han de ser nens: els nens creuen i no pregunten. No pregunten i no dubten.
La família és un llegat amb el que no podem tallar mai, forma part de nosaltres. Són les nostres arrels i hem d’aprendre a gestionar-les. I les decisions que prenem, venen influïdes per les nostres arrels… i influiran en el nosaltres, el nostre entorn… i el nostre futur.
