Nota: 10 sobre 10
Ens van fer esperar. Uns minuts entre fum en una sala petita, propera, calor de finals de juny i la gent (desconeguda) massa aprop els uns dels altres; … incomoditat i una mica d’angoixa. Ja hi érem; una mica dins de l’obra i una mica dins del cap de James Rhodes. Sentint el que ell ha hagut de sentir massa vegades.
“Instrumental” està basada en el llibre homònim de James Rhodes i la dirigeix magistralment Iván Morales. S’ha estat representant al Teatre Lliure de MontjuÏc des des 19 de juny i fins avui, 30 de juny i és una excel·lent adaptació que ens descobreix un actor –poc conegut per molts- d’una enorme qualitat interpretativa i escènica; Quim Àvila
Isntrumental al Teatre Lliure, una brutal història narrada pel pianista James Rhodes
La brutal història que narra “Instrumental” és la del pianista James Rhodes, qui va patir abusos sexuals amb només 5 anys i, com a conseqüència, va entrar en una roda de traumes, drogues i excessos que el van portar a la bogeria i als ingressos en varies ocasions per trastorn mental.
El refugi que va buscar en les drogues, l’alcohol, els fàrmacs i els psiquiatres només el va acabar trobant en la música. L’ única motivació prou forta per intentar salvar-se va ser (i ha estat) l’amor del seu fill.
Les veus d’Instrumental
El que més ens ha sobtat i volem destacar, són les 2 veus que adopta el protagonista de l’obra teatral: la primera persona, quan és el James Rhodes qui parla, la veu autobiogràfica que narra la història del llibre, i l’altra, la tercera persona del singular, que utilitza pel personatge que parla des de fora del llibre, que no n’és ni protagonista i autor, sinó algú que ens explica amb una mica més de distància els fets, els sentiments i les percepcions de Rhodes. Les dues veus es compenetren, complementen i fusionen perfectament, cadascuna realitzant la seva tasca i parlant cadascuna, al públic, quan és més adequat que ho faci.
I la denúncia
Instrumental denuncia l’abús infantil, però també la hipocresia dels que la consenteixen o la ignoren. També és una denúncia d’una societat que calla als que molesten, que no escolta als que aixequen la mà demanant ajut fins que no és massa tard i d’un sistema sanitari que preferir, de vegades, drogar als pacients, que no pas enraonar-hi o acompanyar-los en la lluita, encara que pugui resultar més esgotador.
Avui era l’última nit que es podia veure Instrumental al Teatre Lliure, però crec que no li podem dir adéu definitivament… mantenim l’esperança de que la puguin gaudir molts més espectadors. Li posem un 10; pel missatge, per lagenial adaptació que fa del llibre, per una escenografia simple però idònea, i un actor que explosiona per tots cantons. IMPERDIBLE.
