Crítica: La canción de Ipanema – Aquitània Teatre

Crítica: La canción de Ipanema – Aquitània Teatre
5 (100%) 2 votes

Valoració: 6 sobre 10

Al Teatre Aquitània hi podem veure La canción de Ipanema, un petit musical sobre una cançó molt coneguda, La Garota de Ipanema.

La versió oficial de la composició de la cançó ens diu que Vinicius de Moares i Tom Jobim es van inspirar en Elisa Pinheiro, quan la veien passar pel seu davant, mentre anava a la platja d’Ipanema. Però un comissari de l’aeroport de Rio de Janeiro descobrirà que les versions oficials no sempre són les més ajustades i que un es pot trobar, a la comissaria, gent amb una història sorprenent, després de detenir-la per aldarulls públics.

Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar

La canción de Ipanema, un musical sobre la cançó de bossanova més coneguda

Al 2008, una dona es va manifestar tota sola a l’aeroport de Rio. Sola amb una pancarta on hi deia “prou”. Aquesta dona li explica la seva història al comissari… i amb ella, reviurem els anys 70 a casa nostra i al Brasil.

Moça do corpo dourado
Do Sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passa

L’argument, de José Luís Sánchez, ens descobreix una part de la història que desconeixíem. Però vol tocar tants temes que, de vegades, sembla que es perdi el fil d’allò que importa: La Garota de Ipanema. De Nelita.

Ah, por que estou tão sozinho?
Ah, por que tudo é tão triste?
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha

Lari Antunes, Bruno Butenas, Jordi Cadellans, Gabriel Fortunato, Adriana García ,Assumpta Serna, Toni Sevilla, i José Luís Sánchez, sota la direcció de Rubén Yuste ens expliquen i ens canten d’on surt La Garota de Ipanema.

“¿Qué edad hay que tener, para manifestarse?”

Música bossanova en directe

El muntatge gaudeix de música en directe. La bossanova envaeix tot l’espectacle de principi a fi. Lari Antunes i José Luís Sánchez (veu i guitarres), acompanyats per Bruno Butenas i Gabriel Fortunato (percussió, guitarres, vent) donen molt caliu a tot l’espectacle. Des de platea, ja frisem quan comencen a sonar algunes notes perquè sabem que, al darrere, hi va una cançó.

Toni Sevilla crea un comissari molt tendre, que es mou entre l’autoritat i l’amor per la música i per les històries. Un comissari que arriba a semblar un nen  petit a qui expliquen un conte que li agrada molt.

La direcció no ha estat encertada

La direcció de Rubén Yuste no ha sabut aprofitar el talent interpretatiu que tenia a les mans, i la història es veu dispersa i no té gens de ritme…. l’únic ritme, i aquest sí que és bo, el posa la música.

L’escenografia i la il·luminació semblen dissenyades al darrer moment, a presses, i no ajuden gens al muntatge.

La Canción de Ipanema, a l’Aquitania Teatre, és un muntatge molt fluix però amb una música excepcional que fa que valgui la pena anar-hi, encara que només sigui per escoltar una bona sessió de bossanova.

Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo, sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor


  • El millor de l’obra: la música, en directe, ben seleccionada i molt ben interpretada.
  • El pitjor de l’obra: la direcció, dispersa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *