La primera setmana del Festival de Théâtre en Français va començar amb força… i la segona va mantenir el nivell en tots el seus espectacles.
Europe Connexion. Institut del Teatre
Nicolas Violin es posa a la pell d’un “lobbiste”, en un text d’Alexandra Badea que ens deixa els cors glaçats. Un home que ambiciona moure els fils del poder i fer que tots siguem titelles del que ell decideix en cada moment. Amb una fredor impressionant i un cinisme enorme, l’home va explicant els passos que ha anat fent per aconseguir la seva porció de poder i com l’ha feta servir. Sense remordiments.
El món gira entorn al seu propi benefici i la seva pròpia ambició. La posada en escena és igualment freda i distant. Unes pantalles al fons serveixen per situar l’acció en alguns moments, però són igual de llunyanes que tot el que diu el “lobbiste”. Un muntatge que dessassossega perquè ens diu que, fem el que fem, hi ha gent per damunt nostre que ho decideix tot i que ens manipula sense escrúpols. Tot i que, potser, no està tot perdut…
Quan j’aurai mille et un ans. Institut Français de Barcelona.
Un text de Nathalie Papin que ens parla de moltes coses des d’un punt de vista ple d’imaginació. I si poguéssim viure mil anys? Què implicaria? Realment volem viure mil anys? A canvi de què? És el que ha de descobrir la Cendi el dia que fa 11 anys… que es troba que ha anat a parar a una bombolla en un lloc sota el mar… allà hi troba en Mili i una dona vella. En Mili viurà mil anys. La Cendi en vol viure 117 i prou.
Tots tres aniran descobrint què és viure, que és morir, que és ser etern… i a què es renuncia segons la decisió que es pren. Però també què és el que aconseguim. Makiko Kawaï, Alice Benoit i Basile Yawanké, dirigits per Jerôme Wackquiez, aconsegueixen que totes les preguntes despleguin moltes respostes, i mantenen l’aire oníric de l’espectacle fins al final. L’escenografia, completada amb projeccions marines, de taurons i meduses, fa que tot acabi tenint un aire irreal.
Soyez vous-même. Institut Français de Barcelona.
Soyez vous-même és una entrevista de treball poc comuna. En una entrevista de treball, l’aspecte, la primera impressió, és fonamental… però… i si la persona que ens entrevista fos cega? Una candidata estupenda, molt segura de si mateixa, que sap que la primera impressió que dóna ja és un punt positiu… descobreix que la directora de comunicació que l’entrevista no està interessada en l’aspecte físics, ni el currículum més tòpic… la directora de comunicació vol saber com és realment la candidata.
Una comèdia molt agra, amb tocs de comèdia negra, negríssima, que ens mostra el món despietat de les entrevistes de treball. Una entrevista que va molt més enllà del que coneixem… Eléonore Joncquez (la directora de comunicació) i Fannie Outeiro (la candidata), juguen molt bé al gat i la rata sota la direcció de Côme de Bellescize (autor i director).
Soyez vous-même ens fa riure… però també ens deixa un regust molt agre al cor.
La tente – Fàbrica de Creació Fabra i Coats.
Elsa González i Annick Weerts són dues nenes que passen la nit dins una tenda de campanya… però la nit és fosca, i llarga, i la imaginació de les dues nenes és desmesurada. I allò que no veuen, ho endevinen, ho suposen i ho omplen amb la seva imaginació.
Un espectacle que, tot i estar dirigit als nens (que no van apartar els ulls de l’escenari en tota l’estona), també pot ser un espectacle par a adults… perquè parla de tots nosaltres. Als nens, perquè són nens… i als adults perquè ho hem estat.
El text de Claude Ponti és ple de diàlegs que ens sonen molt… de fet, alguns dels diàlegs sembla que ens els hagin copiat… la direcció de Neus Vila Pons manté l’aire ple d’imaginació, amb un disseny d’il·luminació que no acaba mai de trencar la fosca de la nit. Unes projeccions al fons ens mostren el que hi ha més enllà de la tenda de campanya… o potser el que imaginen les dues nenes. La música, una combinació de música gravada i música en directe, acaba de donar l’aire de misteri.
La Tente es va presentar per primer cop el dissabte 16 de febrer… i va captivar a petits i a grans.
Premis a la millor crítica
Enguany, el Festival de Théâtre en Français ha llançat el Premi a la millor crítica, amb dues categories: fins a 15 anys, i a partir de 16 anys
La participació ha estat nombrosa i el jurat ho ha tingut difícil per triar. Però, al final, els premiats han estat Ruth Morell (primer premi Junior), Bernat Pons i Jessica Suslova ex-aequo amb Roc Comellas i Sara Gallardo, i Etna Lopera (primer premi majors de 16 anys).
Tots els participants en el concurs rebran una invitació per a un dels espectacles de la propera edició del Festival de Théâtre en Français.
El Festival ha exhaurit entrades cada dia. Hi ha hagut llista d’espera en tots els espectacles i el públic que hi ha assistits, n’ha sortit plenament satisfet perquè tots els muntatges presentats han estat de gran qualitat.
El Festival de Théâtre en Français és ja un festival de referència.
