Crítica: “Sopa de pollastre amb ordi” – Què passa quan es perden els ideals?

Crítica: “Sopa de pollastre amb ordi” - Què passa quan es perden els ideals?

Nota: 9 sobre 10

Què passa quan els ideals heretats dels pares ja no són els nostres? o quan el desencant envaeix les nostres vides? Què ens queda? Es pot viure sense ideals? Aquestes són algunes de les reflexions que ens proposa la Perla 29 amb Sopa de pollastre amb ordi que podeu veure a la Biblioteca de Catalunya, escrita pel dramaturg anglès Arnold Wesker i dirigida per Ferran Utzet.

Sopa de pollastre amb ordi ens mostra com el pas del temps erosiona els ideals, il·lusions i conviccions polítiques de la família Khan (la Sarah, el Harry i els fills Ada i Ronnie) i els seus amics Monty i Dave.

A semblança d’un quadre costumista que reprodueix la vida de la classe obrera anglesa entre dos fets històrics determinants: la manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri londinenc d’East End (1936) i l’alçament anticomunista d’Hongria (1956).

Sopa de pollastre amb ordi mostra com el pas del temps erosiona les il·lusions

Un període de més de vint anys que pesa de manera diferent en els personatges de l’obra, situant-les en extrems oposats. En algun cas, molt lluny del posicionament inicial. La Sarah, el Harry i el Ronnie són les puntes d’un triangle ideològic que combat dins del quadrilàter que envolta l’escenari. Qui guanya? Qui perd?

Per una banda, la Sarah (Marcià Cisteró) s’aferra als seus ideals com una àncora que dóna sentit a la seva vida. “T’has de preocupar de les coses, de la teva vida. Te n’has de preocupar si no vols morir” ens diu. Per lluitar s’ha de tenir la panxa plena: amb un plat de sopa de pollastre amb ordi.

La Sarah no perd la confiança en el futur mentre que en Harry (Lluís Villanueva) no sent cap interès per la política, l’apatia ha estat sempre present en la seva vida. És un home poruc, feble i sense voluntat. “Mira’l, ni es canvia de roba” li retreu la Sarah amb duresa.

Per últim, en Ronnie (Pol López) representa el conflicte generacional i el desencant dels joves. La mort de milers de manifestants a Hongria el 1953 li provoquen una gran decepció vital de la qual no es pot recuperar.

Un quadre costumista amb excel·lents interpretacions

La tia Cissie (Míriam Alamany), la filla Ada ((Maria Rodríguez), el seu marit Dave (Josep Sobrevals) i l’amic Monty (Ricard Farré) contribueixen a matissar les posicions d’uns i altres.

Entre tots ens ofereixen una imatge de conjunt amb excel·lents interpretacions d’entre les quals destaca la laxitud de Henry (Lluís Villanueva) en contrast a la fortalesa interior de la Sarah (Màrcia Cisteró) i el desencant d’en Ronnie (Pol López).

Crítica: “Sopa de pollastre amb ordi” - Què passa quan es perden els ideals?

La suggeridora posada en escena de l’obra permet fer diferents lectures. L’absència inicial d’objectes – que obliga els actors a representar amb mímica fets quotidians – contribueix a crear una sensació de lleugeresa que es correspon amb l’actitud vital dels protagonistes durant la primera part de l’obra. A mesura que avança la trama apareixen a escena cada cop més objectes (cadires, taules,..), com si l’ambient es fes cada cop més pesant, ple de ferides i retrets.

Encara que Sopa de pollastre amb ordi ens parla de socialisme, també es pot extrapolar a altres creences o ideologies polítiques, del color que siguin. Hi haurà qui trobarà connexions amb la situació del nostre país i no pot ser d’una altra manera.

El teatre ens ofereix petits fragments del passat però no pot deixar d’imbricar-se en la societat en què es representa ja que teatre i societat s’influencien mútuament.

L’absència d’esperança ens deixa un regust amarg

Sopa de pollastre amb ordi és una obra crua que ens deixa un regust amarg  perquè esperem un bri d’esperança que l’autor no ens ofereix.

Arnold Wesker, destacat membre dels Angry Young Men (joves aïrats), va voler evidenciar la decepció de les classes obreres davant la societat anglesa que s’estava configurant després de la II Guerra Mundial i aquesta peça n’és un bon exemple. Així doncs, ens pertoca a nosaltres trobar la il·lusió perduda.

Dades tècniques de SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI

  • Espai: Biblioteca de Catalunya
  • Text: Arnold Wesker
  • Direcció: Ferran Utzet
  • Intèrprets:
    Miríam Alamany (Cissie), Màrcia Cisteró (Sarah), Ricard Farré (Monty), Pol López (Ronnie), Maria Rodríguez (Ada), Josep Sobrevals (Dave), Lluís Villanueva (Harry).
  • Una producció de La Perla 29

Crítica: “Sopa de pollastre amb ordi” - Què passa quan es perden els ideals?

Lluïsa Guàrdia

Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *