Crítica: Xarnegos

Nota: 8,5 sobre 10

Xarnegos és un muntatge que ja es va presentar al Teatre Almería i que ara torna a l’OFF Romea, amb molta més energía.

Un grup de gent es trova en una teràpìa de psicodrama… la Txell, que té l’autoestima per terra, l’Antònia, que pensava que allò era una classe de gimnàstica, i en Manolo i la Marisa, que hi van perquè en Manolo ha decidit ser català… i la seva filla creu que allò és un símptoma d’alguna cosa que cal arreglar.

Les sessions van passant davant dels nostres ulls i acabem descobrint que el problema no és que en Manolo vulgui ser català, o que la seva filla pensi que el seu pare no està bé del cap… i tampoc no és que la Txell no estigui bé…o que en Ricardo, el terapeuta, no sàpiga reconduir les coses.. descobrim que, com diu l’Antònia, “hay que saber escuchar… y tu no escuchas”. Cal parar l’orella i escoltar l’altre. Posar-se en la pell de l’altre.

Què més dona si un és seguidor del Real Madrid o del Llagostera? Què més dona si la teva germana guanya medalles i premis i és perfecta en tot? Què més dona si la psicoteràpia se’n va per on en Ricardo no havia previst? El que importa, al capdavall, és que tots parin l’orella i escoltin. I tots acaben descobrint que arrosseguen velles ferides que no han tancat. I que tots som emigrants. “Morir es como emigrar”. Tots hem sigut emigrants algun cop. I tots ho hem de ser. Que tots tenim solituds que ens fan mal i que necessitem que algú ens escolti. “Tienes que escuchar”.

“Quan un és a casa, ja no li cal anar enlloc, i tu ja ets a casa encara que ja no sigui aquesta”. I en Manolo és a casa. Casa seva és allà on va estimar la Carmen, la seva dona. I és el lloc que la seva dona estimava. Manolo es català per amor a la seva dona. I Marisa viu a Saragossa per amor al seu marit. I la Txell emprèn una nova vida per amor a ella mateixa. “Muerete… ¡però haz algo!” li etziba la Marisa.

Amb projeccions al sostre del Gato Pérez, un català vingut d’Argentina, i la seva música (La Rumba de Barcelona) i també música de Manolo Escobar (Suspiros de España), creen un ambient nostàlgic i malencònic.

Xarnegos, a l’OFF Romea, és un espectacle de Pentateatre que ha millorat molt en el temps i que, sobre tot, ha millorat amb la proximitat del públic, que sembla que formi part de la psicoteràpia.

Tots els intèrprets estan fantàstics: Roser Batalla (Marisa), Albert Eguiazábal (Ricardo), Camilo García (Manolo), Alzira Gómez (Antònia) i Alicia Puertas (Txell).

Xarnegos, a l’OFF Romea, és un muntatge que torna amb energies renovades, un bon ritme. Un muntatge que ens parla a nosaltres de nosaltres i on tots hi trobarem alguna cosa que ens hi farà sentir identificats.

Com ens diria en Ricardo, “digue-si-li que cal anar-lo a veure”. Tots en podem treure alguna cosa.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *