Crítica: La jaula de las locas – Teatre Tívoli
El Tivoli reposa La Jaula de las locas, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix que es va representar per primera vegada ara fa cinc anys.
Categoría: críticas
Crítica: FitzRoy – Teatre Borràs
Quina meravella escalar el FitzRoy amb aquestes alpini-artistes! Després de les expectatives dipositades en aquesta obra de Jordi Galceran i dirigida per Sergi Belbel, podem dir amb contundència que no ens ha decebut ni una miqueta.
Crítica: Rent – CMC Poblenou
RENT, al CMC del Poblenou, ha estat un muntatge professional fet per actors amateurs… que, si no fos perquè els coneixem, diríem que són professionals.
Crítica: Els ulls de l’etern germà – La Perla 29
Els ulls de l’etern germà és una obra dirigida per Oriol Broggi que té molt de paraula i poc d’acció que queda relegada a algunes escenes.
Crítica: Deseo de ser punk – Sala Fènix
Deseo de Ser Punk es una idea original de Ane Da Silva que se puede ver en la Sala Fénix. Se trata de una adaptación de la novela que lleva el mismo título.
Crítica: Broadway al Maldà de Joan Vázquez
L’acollidora sala del Maldà és l’espai ideal per Broadway al Maldà, un concert íntim i molt personal en què Vázquez canta algunes de les seves peces favorites de Broadway.
Crítica: You say tomato de Joan Yago – Teatre Condal
Al Teatre Condal podem veure la comèdia You say tomato, plena de vida, d’amargor i realitat i, sobretot, molt d’humor.
Crítica: Animal negre tristesa – Sala Beckett
La Beckett recupera Animal negre tristesa, una producció conjunta amb el Teatro Español que es va estrenar el 2022.
Crítica: Coitus La Comedia – Teatre del Raval
Coitus es una comedia dirigida por Oscar Contreras que trata sobre las relaciones de pareja y algunas de las situaciones cotidianas.
Crítica: Júnior (Joan Pera) – Teatre Condal
Júnior és una comèdia divertida, per passar una bona estona i per riure’ns una mica de tot i de tots. De vegades ens sentirem molt identificats amb en Magí.
Crítica: Asesinato de un fotógrafo – Sala Beckett
Llega a la Sala Beckett Asesinato de un fotógrafo, un monólogo teatral escrito e interpretado por Pablo Rosal que nos presenta a un detective que tiene que resolver un extraño crimen.
Crítica: Agamèmnon – Sala Atrium
La Sala Atrium ens porta un text de Iannis Ritsos que ens refà el mite d’Agamèmnon i ens el mostra com un home vençut torna a casa, on l’espera Clitemnestra, la seva dona.
Crítica: Els rapinyaires – Sala Versus Glòries
La Sala Versus Glòries presenta Els Rapinyaires, una nova proposta de la companyia Apunta Teatre sota l’autoria de Roc Esquius
Crítica: Des de l’ull de l’huracà – El Maldà
Des de l’ull de l’huracà és una obra testimonial basada en el bon text de Pau Carrió i l’esplèndida interpretació de Laura Aubert.
Crítica: MAMÀÀÀ! – Poliesportiu Anglesola
Mamààà!!! del Grup Teiatròlics és un muntatge molt bo. Si va a casa vostra, no deixeu passar l’oportunitat de veure’l. Us agradarà.
Crítica: Quasi òpera – Teatre Gaudí
Quasi òpera és un muntatge per passar-ho molt bé, per gaudir de la música i per riure una bona estona. Un muntatge que us farà ballar damunt la cadira.
Crítica: Himmelweg – Teatre Akadèmia
Himmelweg és una obra de teatre de reflexió, que planteja molts dubtes però que no ofereix respostes ja que ens pertoca a nosaltres treure conclusions.
Crítica: De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda? – La Calòrica
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, al Borràs, és un d’aquells muntatges que tothom hauria de veure.
Crítica: El pare – Teatre Romea
El pare, al Teatre Romea, és l’ocasió per veure en escena una combinació perfecta d’un text molt bo, unes interpretacions fantàstiques, una direcció esplèndida, una escenografia i una il·luminació que ho arrodoneixen tot…
Crítica: Travy a la Sala Beckett
El premi Crítica del 2018 al millor espectacle en petit format atorgat a Travy és del tot merescut i els nostres aplaudiments, encara més. Aquest és un espectacle apte per a tots els públics.
Crítica: Talking Heads, al TNC
Tres grans actrius, Lurdes Barba, Imma Colomer i Lina Lambert, dirigeixen i interpreten al TNC Talking Heads que el 2021 vam poder veure al Teatre Akadèmia.
Crítica: El silenci dels telers
El silenci dels telers, un espectacle inspirat en les colònies tèxtils que hi havia a la comarca del Berguedà i que van tancar les portes l’any 1999.
Crítica: Malparida – Badabadoc
Malparida es una obra que pone el foco en un tema sobre el que es necesario hablar abiertamente: la violencia obstétrica y el robo de los partos.
Crítica: Amèrica – La Villarroel
Amèrica ens obliga a afrontar un passat que molts de nosaltres desconeixem o voldríem oblidar. A La Villarroel amb la direcció de Manrique.
Crítica: Bye Bye Monstre – Poliorama
Bye Bye Monstre torna al Teatre Poliorama per les festes nadalenques. El musical de Dagoll Dagom i Damaris Gelabert es pot veure des del 3 de desembre i fins passat el Nadal.
Crítica: Lola – Sala Fènix
En aquest monòleg coneixem la història de la Lola. Una història que s’ha escrit a petició dels amics i veïns de la Lola, que volien que la Lola no quedés oblidada.
Crítica: Divina de la mort – El Maldà
Al Maldà hi podem veure Divina de la mort, un cabaret que és un còctel molt variat, que barreja teatre, moda, influencers, apps de trobar parella
Crítica: Pares normals
Hem anat al Teatre Poliorama a veure Pares normals, l’esperadíssima comèdia musical d’Els Amics de les Arts i Minoria Absoluta.
Crítica: Cruz de navajas El musical
Fans de Mecano, ¡tenéis plan en Barcelona! Y es que ha llegado Cruz de navajas El Musical, un espectáculo que se puede ver en La Cúpula de las Arenas
Crítica: Bonobo – TNC
Bonobo, la obra que Josep Julien escribe y dirige en el TNC, nos habla de la huida, de la violencia y de la redención.
Crítica: Infanticida – a la Sala Atrium
Infanticida a la Sala Atrium és un muntatge magnífic, el mireu per on el mireu. Agafeu-vos al text, a la música, a les cançons, a la interpretació… tot és esplèndid.
Yerma, al Teatre Lliure
La primera producció 100% del Lliure dirigida per Juan Carlos Martel Bayod, el títol ho diu tot. Yerma (erma en català) parla de la maternitat o, millor dit, de l’absència d’aquesta.
Crítica: Els tres Mosqueters – Teatre Condal
Els Tres Mosqueters, al Teatre Condal, és un espectacle molt, molt, molt recomanable per anar-hi tota la família.
Crítica: El Lazarillo de Tormes – El Brujo (Teatre Apolo)
Rafael Álvarez, El Brujo, ens porta de nou el Lazarillo de Tormes a Barcelona. Aquest cop al Teatre Apolo.
Crítica: Tocar mare – Sala Beckett
Tocar mare és una oda a aquella maternitat en majúscules que es construeix a partir de fets aparentment minúsculs. A la Sala la Beckett.
Crítica: El alimento de las moscas – La Gleva
Un viaje al interior de la mente anestesiada de un asesino. Esto es lo que nos presenta El alimento de las moscas, una pieza de teatro sublime.
Crítica: El Papa, al Teatre Akadèmia
L’abdicació del Papa Benet XVI en favor del cardenal Francesc, el seu etern rival a la cúria, és el tema central de El Papa que podeu veure al Teatre Akadèmia.
Crítica: Celebraré mi muerte – Teatre Goya
Celebraré mi muerte és una obra de teatre documental-testimonial que convida a reflexionar sobre els límits entre la vida i la mort
Crítica: Paraíso Perdido – Teatre Romea
Paraíso Perdido, al Teatre Romea, una altra obra en castellà en un teatre català. Un muntatge que és una ensopegada rere ensopegada, des de la primera frase fins al final
Crítica: Austràlia – Sala Flyhard
Austràlia és una obra humana, que explica una història d’amor, un amor de família que, com tots els tipus d’amor, a vegades fa mal.
Crítica: Boja – Teatre del Raval
BOJA, al Teatre del Raval, és un muntatge que impressiona… perquè el tema no és habitual, perquè la història en primera persona ens commou, perquè té un bon ritme…
Crítica: Érem tres germanes – Sala Atrium
Cartellera teatre Barcelona [usr 4,5 img=»03.png»] La Sala Atrium recupera l’adaptació de Les tres germanes de Chejov que va estrenar la temporada passada, Èrem tres germanes, amb text de José Sanchis Sinisterrra i dirigida per Raimon Molins, s’allunya del gran quadre familiar que mostren altres versions d’aquesta obra per posar…
Crítica: Anem a fer una musa – La Gleva
Anem a fer una musa ens fa descobrir un món de poesia i de cultura que desconeixíem i ens sorprèn per la seva qualitat.
OmniaVanitas: una rave en el Teatre Eòlia
OmniaVanitas es un espectáculo a modo de fiesta en torno al capitalismo de las plataformas digitales. Una rave estilo Luis XIV. Pelucas, máscaras, vestimenta rococó mezclado con chándal, con mucho tecno, mucho HIIT y luces flúor. En esta obra creada por la compañía El Salón de los Invisibles encontrarás danza…
Crítica: Orgull a la Biblioteca de Catalunya
Cartellera teatre Barcelona [usr 4 img=»03.png»] Andreu Benito protagonitza Orgull a la Biblioteca de Catalunya, dirigida per Oriol Broggi i produïda per La Perla 29. Una adaptació del relat curt de Fiódor Dostoievski Manyaga que, en forma de monòleg, mostra el viatge interior ple de culpa i remordiment d’un home d’edat davant…
Crítica: Cervantes i el joc de l’oca – Teatre Gaudí
[usr 4 img=»03.png»] Al Teatre Gaudí hi podem veure Cervantes i el joc de l’oca, que no és teatre, però sí que ho és. De fet, és una conferència amb escenes teatrals, quadres, però tot plegat és teatre. Un joc escènic que juga amb el present, el passat, la realitat…
Crítica: Edipo. A través de las llamas, al Teatre Romea
Cartellera teatre Barcelona [usr 3 img=»03.png»] Edipo. A través de las llamas és una recreació de la clàssica llegenda grega per part de Paco Bezerra. Dirigida per Luis Luque s’ha estrenat aquest 6 d’octubre al Teatre Romea després que ja es va presentar a Mèrida l’estiu de 2021 i va fer…
Crítica: Assaig sobre la ceguesa al TNC
Cartellera teatre Barcelona [usr 3 img=»03.png»] Què passaria si de sobte ens quedéssim cecs sense causa física aparent? Una ceguesa blanca d’origen desconegut que s’escampa ràpidament i que obliga el Govern a prendre mesures dràstiques per protegir la població sana. Un obligat confinament i aïllament social que fa aparèixer la…
Crítica: Fàtima – Teatre Lliure
Cartellera teatre Barcelona Fàtima, al teatre Lliure, ens porta a aquells racons que totes les ciutats tenen. Uns barris foscos, bruts, oblidats de l’administració de torn… I en aquest barri hi viu Fàtima. Una noia jove, que es mou a cops de vent, que tira endavant malgrat els cops, que…
Crítica: Odissea al Mercat de les Flors
Cartellera teatre Barcelona [usr 4 img=»03.png»] El Mercat de les Flors presenta un espectacle de dansa inspirat en l’Odissea, una de les grans obres de la literatura universal. Una proposta de Crea Dance Company, creada el 2017 per la coreògrafa Maria Rovira, que transmet l’essència del poema èpic atribuït a…